El mite existeix. És una realitat i es pot trobar en algun concessionari… Nosaltres hem tingut la fortuna de portar-lo unes hores i explicar-vos aquí les sensacions que proporciona. Parlem del nou BMW i8, un revolucionari esportiu basat en el Vision Efficient Dynamics que els bavaresos van presentar fa sis anys, que es mou impulsat per un curiós sistema de propulsió híbrida. S’endolla a la xarxa elèctrica normal, homologa consums de poc més de dos litres cada cent quilòmetres i genera més de 350 CV de potència. Evidentment, te un preu prohibitiu per a la majoria dels mortals però hem de reconèixer que la xifra s’ajusta al nivell de tecnologia i equipament que ofereix.

Ideat per a satisfer els desitjos de propis i estranys materialitza –preu a banda- la dita aquella que no tots els cotxes són iguals. El protagonista d’aquestes ratlles conviu en els extrems : és quasi tan ràpid com auster amb els consums i esdevé una mostra més que l’electrificació arriba per quedar-se. Passem doncs a analitzar-lo amb més deteniment.

L’i8 de BMW viatja arranat a terra i presenta unes formes suggerents que no passen mai desapercebudes. És baix, molt baix i obre les seves dues portes cap amunt, a imatge i semblança d’aquell Lamborghini Countach que va fer somiar a tota una generació. Presenta un coeficient aerodinàmic Cx de només 0,26 i pesa encara no tona i mitja. Som, doncs, davant d’una mena de concept-car fabricat en petita sèrie que se sustenta sobre un xassís d’alumini damunt la qual hi ha la carcassa de PRFC (plàstic reforçat amb fibra de carboni) que delata la seva autèntica personalitat. En aquest cupè 2 2 la lleugeresa és tan important com l’estampa i, no obstant això, permet portar dos dels teus fills a l’escola a diari gastant poc si no t’importa que tothom et miri i la mainada es conforma a dur només les motxilles com a equipatge (perquè el seu maleter és de només 154 litres). Es carrega a casa connectant-lo a qualsevol dels endolls normals (d’aquí que en moltes ciutats pugui entrar en els centres urbans limitats als vehicles de “zero emissions”) però per a completar aquest impuls i augmentar-li l’autonomia duu també un petit motor tèrmic 1.5 Turbo de 3 cilindres de gasolina sobre l’eix posterior. Amb turbo, injecció directa i distribució variable Valvetrònic. Genera 231 CV i 320 Nm de parell màxim. Xifra a la qual li haurem d’afegir l’empenta del giny elèctric que també porta. Fet i debatut, doncs, 362 CV associats a un canvi automàtic-seqüencial de 6 marxes. Un convertidor de parell de sis marxes importat del Mini que ens ha sorprès amb una resposta igualment precisa. Simula un ‘punta-taló’ de forma automàtica cada cop que reduïm per incentivar, encara més, l’atmosfera esportiva amb la qual viatges.

A la pràctica, la capacitat d’acceleració és una de les seves excel·lències junt amb l’impacta que genera la seva estampa. Perfectament acomodats en un habitacle on el més complicat és entrar i sortir l’afortunat autor d’aquest article gaudeix d’un panell amarat de tecnologia i esportivitat. Autèntics bacquets esculpits en forma i amplada s’ocupen de mantenir-nos el cos a la distància òptima pel pilotatge i la rebaixa del centre de gravetat fa la resta. Volant de tres radis amb lleves pel canvi i un pedalier calculat mil·limètricament acaben d’amanir “la cosa”. El quadre de comandaments és completament digital. Compta amb una generosa pantalla multifunció d’aparença futurista. El fre de mà és elèctric i la palanca que reposa entre els dos seients presenta una ergonomia pràcticament idèntica a la del M3.

La mecànica de gasolina només mou les rodes del darrere i el motor elèctric les davanteres. La conjunció fa que empenti a través dels dos eixos, com si es tractés d’un 4×4. Optant pel mode “eDrive” el sistema híbrid decideix el moviment en funció de la càrrega de la bateria i del que s’accelera. En condicions normals, l’impuls exclusivament elèctric te una autonomia de 37 km i pot arribar fins als 120 Km/h. A partir d’aquest llindar (o abans si premem fort l’accelerador), entra en joc el motor de combustió. Llavors el BMW i8 es converteix en una bonica fera amb motricitat integral que sempre afavoreix l’eix posterior, en benefici de les sensacions. El sistema contribueix a recuperar les bateries, actua com alternador i fa les funcions de motor d’arrencada. Però el que és el millor : només amb el motor de combustió, no passa dels 6 litres cada 100 km i pots arribar a devorar-ne 500 sense haver de repostar (98 octants). El so que el propulsor que viatja a la nostra esquena filtra a l’interior és indescriptible. És artificial. Està sintetitzat i surt pels altaveus del propi equip de so però sona a cotxe “gros” i està realment molt ben aconseguit. Sembla com si duguessis el sis cilindres turbo del nou M3.

La direcció d’aquest cotxe és precisa i suau, les suspensions son fermes i els frens potents. Com s’espera d’una eina d’aquestes característiques. Es posa a 100 Km/h en 4 segons i mig i empeny a nivell de qualsevol altre esportiu seriós. En mode Confort intenta funcionar fins a esgotar la bateria, millorant al màxim l’eficiència. L’empenta tèrmica intervé només quan exigeixes al màxim d’acceleració. En mode Sport procura funcionar mantenint la bateria sempre carregada. Suma la potència dels dos motors en el moment d’accelerar. L’experiència val molt la pena!!!

Fitxa Tècnica

Motor: Gasolina/ electric 1497 c.c Injec direc. Turbo /Interccoler 3cil. en líinia
Corrent alterna / Davanter transversal
Potència final: 362 CV
Canvi: automàtic. 6 vel.
Tracció: Posterior o Total
Velocitat màxima: 250 km
Acceleració 0-100 km: 4,4 s.
Consum mitjà: 2,1 litres
Cumpleix Normativa d’emissions: Euro VI
Coeficient Cx: 0,26
Pes: 1560 Kg
Bateria: Acumulador de ions de liti
Frens: discs vent. / discs

PREU: 130.000 euros

*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.



Nou comentari