Acorralat, amb el perill de rebre mocadorades històriques al Camp Nou, Josep Maria Bartomeu ha convocat eleccions al Barça per a final de temporada. La data encara no es coneix però l’encara president ha apuntat que prefereix que sigui en un dia que no hi hagi partit, com al 2003 i al 2010. De moment, han anunciat que es presentaran el mateix Bartomeu, Agustí Benedito i Jordi Farré, s’ho està pensant Víctor Font i tot indica que també farà el pas Joan Laporta, a pesar que no ho ha confirmat. Ell seria l’home a batre, segons diuen totes les enquestes. A mig any dels comicis, el Singular ofereix un primer paisatge dels qui, els què i els com.

Josep Maria Bartomeu. Dimitit fa un any Sandro Rosell, va agafar el comandament blaugrana desmarcant-se una mica del seu amic, però no ha pogut esgotar el mandat, tal com hauria volgut. Sabedor que l’expresident és avui sinònim de decadència després de ser el més votat de la història, ha acabat intentant esmenar el seu predecessor. Ha fet fora el director general, el director esportiu i altres executius de pes, però el record de Rosell no l’ajuda ni encara ha corregit el seu traç gruixut: va menystenir Cruyff, no va connectar amb Guardiola, es va vendre la camiseta a Qatar i va relegar Unicef, va flirtejar amb els Boixos Nois, no va poder aturar el cas FIFA ni el cas Neymar, va judicialitzar el club com mai, portant l’anterior directiva a una acció de responsabilitat que va perdre, i no ha sabut renovar el declivi de l’equip. Va destruir més que no pas construir. Amb 51 anys, empresari d’èxit vinculat a ports i aeroports i poc carismàtic, Bartomeu ho té francament complicat per revertir la situació, per més que reivindiqui que les finances de l’entitat –amb l’ajuda de Qatar- ara estan més sanejades i de l’ok majoritari dels socis al projecte del Nou Camp Nou. Un relat semblant al de la primera època Núñez, al que sovint elogia: diners i patrimoni.

Joan Laporta. Cinc anys després del seu turbulent adéu, quan cap dels seus delfins va poder fer ombra a Rosell i havent rebut una moció de censura salvada pels pèls el 2008, el seu llegat ara aflora amb força. Els errors que va cometre –el cas de l’espionatge, el més greu- i un tarannà que molestava a un sector dels socis comencen a oblidar-se davant la potència del projecte que va bastir. “Cruyff, Masia, Unicef i Catalunya”. S’hi podria afegir la tolerància zero amb els violents. Desacomplexat, va capgirar el club com un mitjó i el va convertir en el millor del món, admirat arreu. Amb 52 anys, Laporta sap que la campanya la té feta i que pot decidir presentar-se l’últim, però també és conscient que, com va dir Cruyff, segones parts no sempre són bones, que construir un equip campió no és fàcil ni matemàtic i que segurament genera anticossos en una part de l’afició. Manté línia directa i bona relació amb els pesos pesants del vestidor. Durant aquests cinc anys, s’ha allunyat del primer pla futbolístic, s’ha centrat en el seu bufet d’advocats i ha tingut una carrera política mediàtica però efímera, primer com a diputat i després com a regidor de l’ajuntament de Barcelona. Artur Mas el podria haver sondejat per incorporar-lo a la seva llista de país.

Víctor Font. De 42 anys, líder de la consultora Delta Partners, establert a Dubai i accionista del diari Ara, és un dels noms que sonen des de fa temps i potser pot ser el principal ‘outsider’. Algunes fonts asseguren que ha mantingut converses amb Laporta i que podrien arribar a formar un tiquet electoral, però per ara no hi ha res en ferm. Paral·lelament, altres informacions indiquen que està més a prop de l’exvicepresident Marc Ingla –tercer a les últims eleccions-, amb qui havia fet negocis fa 10 anys juntament amb Ferran Soriano, ara al Manchester City. Públicament, a Font només se’l coneix per una entrevista en què va deixar clara la seva il·lusió per ser president del Barça.

Agustí Benedito. Company de batalla amb Laporta a l’Elefant Blau a finals dels 90, posteriorment col·laborador de la junta entre 2003 i 2008 sense ser mai directiu, va trencarà peres amb l’expresident i, en solitari, va ser el segon candidat més votat el 2010. Comparteix els eixos bàsics del laportisme, però es desmarca dels seus excessos i reivindica una ètica que és el que al seu dia el va allunyar de Laporta. És el candidat que ha fet més ‘carrer’ de tots –no ho ha amagat-, passejant-se per penyes i fent reunions amb grups de socis gairebé setmanalment l’últim lustre. Ha acusat el vicepresident Javier Faus de tenir interessos privats amb Qatar i aquest l’ha dut als jutjats. Benedito, empresari de 50 anys, intentarà erigir-se en la tercera via després d’una dècada on tots els actors han sortit de la junta del 2003. Les enquestes el situen segon. És una incògnita el seu caràcter per manar ni quins plans té pel projecte esportiu.

Jordi Farré. El més jove, 38 anys, i el més desconegut de tots. És un empresari del sector industrial. Es va presentar formalment a finals de novembre sota l’eslògan ‘Som gent normal’, amb 16 persones més. “Som una candidatura oberta, participativa i transversal. I volem trencar amb el model de club que hi ha hagut fins ara, fet a partir de baralles entre famílies barcelonistes”, va dir aquell dia, i va afegir que no tindrien problemes per presentar els avals.

Els altres. L’empresari Jordi Majó, de 64 anys i tercer darrera Laporta i Bassat al 2003, ha insinuat que podria tornar-ho a intentar. Així mateix, de la junta actual i distanciat de Bartomeu, Toni Freixa, advocat de 46 anys, també ha estat assenyalat per donar sortida a una segona llista de la directiva. Tampoc no es pot descartar l’aparició sorpresa d’alguna altra candidatura amb gent valuosa.



Nou comentari