Després del monstruós daltabaix de la passada jornada a l’RCDE Stadium contra un rival directe, el Betis, tocava guanyar com fos al Rayo Vallecano per tal de tornar omplir forat amb els 3 pitjors equips de Primera. De primeres, l’alineació presentada per Constantin Galca sorprenia en positiu amb un 4-3-3 ja utilitzat amb èxit anteriorment pel tècnic romanès. Però aquesta tàctica és enganyosa, perquè en realitat significa que 8 defensen (el porter, els 4 defenses i els 3 migcampistes defensius) i només 3 ataques (els 2 mitges puntes i el davanter).
Suficient per guanyar el Rayo Vallecano? Els primers deu minuts han estat força intensos i de clar domini blanc-i-blau. I, fruit d’aquesta bona feina, ha arribat el gol d’Abraham al minut 12, en una típica jugada que la temporada passada provava, un cop i un altre, l’incombustible Víctor Sánchez. La passada d’Asensio, com sempre, ja era mig gol. Els següents minuts del partit han tingut de tot: una targeta clàssica per a Víctor Sánchez, un ensurt resolt per Rubén Duarte i gairebé el segon gol perico de la nit per part de Burgui.
Al minut 32, un jugador que va estar a punt de fitxar per l’Espanyol a la curta i recent època d’Aguirre, Manucho, ha estat molt a prop de donar un bon disgust a la parròquia perica. I 60 segons després, ara sí, Víctor Sánchez s’ha inventat un dels seus xuts des de fora de l’àrea en cursa que ha obligat Yoel a lluir-se.
L’encontre estava essent força lluït i amb atacs constants d’ambdós equips, com ja era previsible d’entrada. I si alguna de les esquadres jugava menys a futbol era, sens dubte, la madrilenya, ja que tant Crespo com Embarba han merescut l’expulsió per doble groga abans del descans. I d’aquesta manera s’ha arribat a l’equador de la nit futbolística a Cornellà-El Prat. Després de la pausa reglamentària del quart d’hora, el partit ha tornat amb el mateix esperit d’intercanvi de cops gaudits a la primera part. A partir d’aquest moment, el gol ha fregat ambdues porteries: Abraham i Burgui pels de casa i el recent incorporat Ozbiliz i Joni pels forans.
Justament el que acabaria essent l’heroi de la nit, Enzo Pérez, ha fet acte de presència damunt la gespa substituint Burgui. Era el minut 62 de joc. I tot just després que tant Gerard Moreno com Marco Asensio estiguessin a punt de sentenciar el partit, ha estat el Rayo el que l’igualava mitjançant Bebe. No era injust que els madrilenys haguessin marcat un gol, però sí que l’Espanyol no en portés 2 o 3 a favor, sobretot si es tenien en compte les ocasions blanc-i-blaves fins aquell moment.
Un nou xut de Bebe ha posat l’ai al cor dels espectadors vespertins, pocs segons abans que Hernán Pérez fes justícia al matx: un golàs de volea dels que es veuen molt poquet a l’RCDE Stadium; sobretot a favor. I des d’aquí fins al final del partit, tot ha estat un reguitzell de targetes grogues (Javi López, Diop i Álvaro) i, oh sorpresa, l’expulsió de Víctor Sánchez, (una més per a la seva preocupant col·lecció) qui ha tingut nit molt activa tant en atac (va estar a punt de marcar el tercer al 89) com en defensa (2 targetes i uns quarts records més per agafar l’AVE amb coixera i algun morat).
En definitiva: s’havia de guanyar com fos i s’ha guanyat amb claredat de joc i oportunitats, encara que el resultat sigui bastant enganyós per a tots aquells que no han pogut veure un bon partit de futbol entre dos equips molt semblants que no són, ni de bon tros, dels pitjors de la Lliga.
