Ara com ara, els vehicles d’orientació esportiva no passen pas pel seu millor moment però segueixen protagonitzant mirades. L’estètica encara pesa i les carrosseries ben esculpides tenen el seu públic. Especialment, si a més, proporcionen agradables sensacions sobre l’asfalt. Sóc dels que pensa que italians d’Alfa Romeo no han cedit mai a les pressions del mercat. S’han entestat a seguir creant autos eminentment emocionals més enllà de modes o tendències. Per això els alfistes són fidels a la marca i els seus distingits productes, objecte de culte. El Mito no n’és cap excepció. Partint de la base del Fiat Grande Punto i prioritzant l’ADN de la casa, els dissenyadors d’Alfa Romeo han renovat lleugerament el seu utilitari d’accés. Per dins, per fora i en la mesura justa com per continuar oferint un model diferent i suggerent alhora. Els canvis afecten l’engraellat frontal i les òptiques antiboira. El protagonisme que prenen aquests elements crea una mescla subtil d’elegància, senzillesa i esportivitat. El disseny de les llandes també ens fa el pes i contribueix a generar una estampa dinàmica.
L’ergonomia interior és igual d’impactant que la silueta del cotxe. Superfícies de diferent textura, botoneria personalitzada i grans comandaments per a la climatització conformen el davantal, que pot demanar-se en tres configuracions distintes. Les tonalitats fosques perjudiquen la sensació d’habitabilitat i no es prodiguen els raconets reservats per als objectes de mà. Afortunadament, l’acabat en pell d’alguns elements com ara el volant i el canvi o la possibilitat d’elegir entre quatre opcions diferents d’entapissats, trenquen aquesta monotonia. No porta agafadors al sostre ni llum d cortesia al mirall del para-sol de la dreta.
La postura de conducció és bona i els seients confortables però fent una ràpida comparativa trobem a faltar algun centímetre d’amplada en relació a competidors seus com ara l’Opel Corda, el Peugeot 207 o l’Ibiza. Al darrere la cosa es complica perquè la banqueta queda baixa i això obliga a portar les cames un pèl massa flexionades. Dissenyada com si haguérem d’enquibir-hi només dos ocupants, compromet el confort de la tercera plaça. De fet, Alfa contempla aquest seient com a opcions. L’has de demanar expressament quan encarregues el vehicle costa 250 euros però inclou el recolzacaps corresponent i el cinturó de tres punts. El maleter és similar als que trobem al segment però amb un pla de càrrega més aviat alçat que t’obliga a inclinar més el cos quan hi has de dipositar objectes delicats al fons. La roda de recanvi -la típica d’emergència- queda situada a sota. La visibilitat posterior també paga la factura del disseny. Les finestres del darrere queden clarament petites i la inclinació de la cua pot arribar a condicionar l’allotjament de persones de talla gran.
L’Alfa Mito reposa sobre la mateixa plataforma del Fiat Grande Punto i l’antic però alleugereix la tara gràcies a la utilització d’acers d’alta resistència i de plàstics estructurals. La novetat més important del Mito contemporani és la incorporació de dues noves mecàniques : el motor 0.9 de gasolina de 105 CV i un dièsel JTDm-2 de 1300 c.c. que en genera 85. La nova mecànica d’accés sorprèn per rendiment. Munta un canvi de relacions eminentment curtes que, al seu torn, li proporcionen una empenta molt convincent. Puja de voltes amb absoluta solvència sempre en companyia d’una rumorisitat notable i sembla que portis un motor molt més geniüt. Els italians li homologuen mitjanes per sota dels cinc litres, una acceleració 0-100 Km/h en poc més d’11 segons i un parell/motor de 145 Nm. El nou propulsor, que ja compleix la normativa Euro 6, genera només 99 g/km de CO2. A nosaltres ens ha convençut l’equilibri entre confort i estabilitat. El taratge de les suspensions i l’efectivitat del xassís preserven un guiatge que només es veu alterat quan trepitgem em ferm irregular. Els frens són correctes en trànsit normal però tenen tendència a fatigar-se si n’abusem a plena càrrega allargant la pitjada indefinidament.
La gamma es comercialitza en cinc acabats possibles i deu colors de carrosseria. L’equipament inclou sistema uConnect amb pantalla tàctil de cinc polzades i navegador TomTom preparat per rebre ordres de veu i sincronitzar, via Bluetooth un smartphone amb el qual reproduir música en streaming. Les versions altes de gamma porten el sistema DNA amb tres modes de funcionament. Un selector intervé sobre la duresa de la suspensió, la sensibilitat del control d’estabilitat i la resposta de la direcció. S’endolceix quan escollim el mode “normal” i es torna més immediata i contundent quan optem pel “Dynamic”. Quan l’adherència es complica per culpa de la neu, el gel o la pluja es pot passar al mode “All Weather”, que minimitza les pèrdues de motricitat.
A FAVOR
• Estètica personal
• Relació prestacions/consums
• Nou motor d’accés
EN CONTRA
• Equipament de sèrie
• Insonorització millorable
• Habitabilitat posterior
FITXA TÈCNICA
Motor: Davanter 875 cc. Turbo. 105 CV gasolina
Tracció: davantera
Canvi: manual 6 vel.
Vel. màx: 184 km/h
Accel. 0-100 Km/h: 11,4 seg
Consum mitjà: 4,2 L/100 km
Emissions CO2: 119 g/km
Preu: 13.290 euros
*** Enric Oller és periodista, càmera de televisió i copilot de ral·lis. Ha estat tres vegades Campió d’Espanya de Raids, ha disputat cinc Dakar’s i s’ha assegut a la dreta dels dos germans Servià; d’en Josep Mª Solé; en Ramon Dalmau; en Santi Anglada o en Jaume Collelldevall. Fa més de 20 anys que escriu de temes de motor a diverses publicacions.
