Fins quin punt és important que el Tour de França passi per Catalunya?
És el tercer esdeveniment esportiu més seguit del món després dels Jocs Olímpics i el Mundial de Futbol. És un orgull pel país tenir el Tour a casa i una demostració que Catalunya està preparada per rebre proves esportives del més alt nivell. Feia molts anys que lluitàvem perquè això passés.
Calculen que hi haurà un seguiment massiu per part dels catalans?
Es congrega molta gent en molts punts per veure-ho. Hi haurà turistes i catalans que ho seguiran de prop. Hi ha gent que s’ha agafat vacances tota la setmana per assistir-hi. Creiem que només a Barcelona més de mig milió de persones sortiran al carrer a veure-ho. El ciclisme no és un esport on puguis pagar entrada per veure’l en un estadi. Està obert a tothom i és gratuït així que esperem un seguiment de la població de primer nivell.
Catalunya és una potència en el món del ciclisme?
A l’Estat som un referent, juntament amb Euskadi. Però a nivell europeu o mundial encara hi ha molt camí per córrer. De totes maneres vam tenir 4 medallistes catalans a Atenes i alguns finalistes a Pequín. A nivell mundial Holanda o el Regne Unit són ara mateix l’elit a Europa sobretot perquè fan un gran treball de base que es tradueix després en resultats.
I Catalunya no treballa la base?
En les diferents modalitats (BTT, BMX, Pista, Carretera…) hi ha uns quatre mil federats. Intentem encoratjar molts nens i nenes i tot just ara comencem un projecte nou per crear un equipament anomenat Àrees Ciclistes on tothom podrà practicar diferents modalitats de ciclisme dins un espai tancat i sense pati pels cotxes. Inaugurarem el primer a Tortosa i ja s’han començat les obres del segon en uns terrenys a cavall entre Esplugues, Sant Joan Despí i Sant Just Desvern.
Els ciclistes urbans se senten sovint dimonitzats. Com s’ha d’armonitzar la convivència entre les bicis i els cotxes?
Tenint clar tant cotxes com bicis que hi ha unes normes i s’han de complir per les dues bandes. Ni un ciclista es pot saltar un semafòr en vermell ni un cotxe pot avançar una bici sense canviar de carril. Les normes són clares i només s’han d’acomplir però, repeteixo, per les dues bandes.
La bici és una eina esportiva o un mitjà de transport?
Les dues coses. Fenòmens com el bicing han consolidat la bicicleta com a mitjà de transport a Catalunya. Sabem que la geografia de Catalunya no és la d’Holanda però hi ha molts llocs on és possible trobar un ús diari de la bici com a mitjà de transport que a més és totalment respectuós amb el medi ambient. Ara mateix hi ha 190.000 usuaris del servei de bicing a Barcelona i cada dia en són més.
En el camp esportiu que necessita Catalunya per estar entre els grans del ciclisme?
El ciclisme català necessita un Barça per il·lusionar i donar referents als aficionats. A Catalunya no hi ha cap equip suficientment fort que ocupi el lloc que ocupa el Barça en el món del futbol. Molts corredors catalans marxen a equips de fora i des de la Federació només podem veure això amb tristesa. L’Andorra Gran Valira ocupa ara mateix aquest espai que per anar bé hauria d’estar a Catalunya.
Per què no ha sorgit una iniciativa així a Catalunya?
Perquè no hi ha hagut cap patrocinador disposat a apostar-hi fort i perquè Catalunya representa l’elit esportiva en molts esports diferents i el pressupost està molt fragmentat. Galícia o Andalusia poden dedicar més recursos al ciclisme i crear equips més forts.
Què és més important que vingui el Tour a Barcelona o que se celebrin moltes competicions a nivell local o comarcal?
És diferent la participació amb l’afecció. El Tour és perquè la gent el gaudeixi mentre que la manera de potenciar el ciclisme és convocant curses i competicions a tots els nivells.
Doncs últimament hi ha hagut baixes …
Estem convençuts que recuperarem la Volta a Lleida o l’escalada a Montjuïc. I cal recordar que després del Giro del centenari del Giro d’Itàlia la següent competició centenaria serà la Volta a Catalunya.
Quin és el seu somni com a presidenta de la Federació de Ciclisme de Catalunya?
Veure el Velòdrom d’Horta cobert.
Ara hi ha crisi…
És una inversió que pot tenir un cost d’uns sis milions d’euros però ens donaria la oportunitat de albergar uns mundials com els que ja hem demanat per ser seu al 2014.
Repetirà el Tour a Catalunya?
S’hauria de repetir però depèn de la valoració de les autoritats i de la reflexió posterior. Som conscients que la passada del Tour crearà mal de caps a la gent però cal comprendre també que el Tour és una finestra oberta a l món.
I vostè s’hi veu molts anys com a presidenta de la Federació?
Tot just fa un any que he arribat al càrrec. El primer any ha servit per fer una primera presa de contacte i per marcar objectius. Durant els propers dos anys espero veure resultats.
