Normalment, m’agrada parlar sobre fets que passen dins del món de l’esport i, malauradament, aquest món no se salva de les misèries de la societat, però per sort, a vegades es pot rectificar. Tots heu llegit o esteu al cas del cas Dani Alves i, evidentment, crec que no fa falta cap article d’opinió per tractar el tema. El que sí que cal, potser, és per parlar de com es tracta aquest tema. Durant la roda de premsa prèvia al partit de Lliga entre el Barça i el Getafe un periodista va preguntar a Xavi Hernández sobre el cas i les seves declaracions han sigut el focus d’aquestes últimes hores.
Van ser unes declaracions on l’entrenador va parlar sobre l’empresonament del seu exjugador i excompany Dani Alves i va referir-se a ell obviant la víctima del cas i fins i tot va dir, literalment, “em sap molt greu per ell”. Després de les múltiples reaccions a aquestes paraules, Xavi va disculpar-se en la següent roda de premsa després de la victòria de Lliga del Barça contra el Getafe. A aquestes noves declaracions, Xavi ha entonat el mea culpa i ha aclarit els seus comentaris: “M’agradaria aclarir el que vaig dir de Dani Alves. No vaig estar contundent en les meves paraules i vaig obviar la víctima… S’han de condemnar aquests fets. Sigui en Dani o sigui qui sigui. Vull demanar disculpes i donar el meu suport a la víctima”, ha dit. I aquestes disculpes també han tingut reaccions, de fet, força contraposades.
En primer lloc, trobo que posar el focus en unes declaracions d’un excompany de l’acusat està bé, però el focus, al final, hauria d’estar en el cas i no deixar-nos endur pel “mira què ha dit!”. La pregunta cap a Xavi tampoc penso que fos la més adequada en una roda de premsa esportiva on s’anava a parlar del partit que havien de disputar. Em sembla una qüestió del tot morbosa, que en aquella roda de premsa no s’hauria d’haver preguntat. Ja em direu quina utilitat tenia en aquell moment conèixer l’opinió del Xavi sobre la detenció d’Alves per preparar la prèvia del partit. Tot i això, evidentment que la seva primera intervenció em va enfadar. Clar que em va enfadar sentir que li sabia greu pel seu company, sense tenir la més mínima consideració cap a la víctima, per la qual sí que li hauria de saber greu. De fet, em va semblar un comentari del tot desafortunat i que perpetua el clàssic “Ostres, no m’ho crec, ell no semblava així“. Però, una vegada més, és a la televisió i a l’esport on tenim un exemple més clar del que passa diàriament a la societat, el no pensar què comporta tractar aquests temes ni tenir en compte com tractar-los i, el més greu, no tenir en compte a qui poden ferir aquests comentaris sobre un cas de violència masclista.
Però, també us preguntaré, no és cert que un dels objectius del feminisme és transformar i educar? Doncs què millor que un personatge públic com en Xavi ho hagi fet en menys de 48h! Penso que no podem demanar canvis a la societat i després tenir reaccions negatives cap a aquesta rectificació. En Xavi és l’ídol de molts dels qui ens dediquem a la seva professió i, per tant, és un personatge que té molts seguidors dins de la cultura del futbol, una cultura que, us puc ben jurar –i no hem d’oblidar– és molt masclista. Durant les darreres hores, Xavi ha hagut d’estar pensant en les seves declaracions, s’ha revisat, ha entès el que han “semblat” les seves paraules –indiferentment de si les hem malinterpretat o ell no s’ha sabut explicar– i ha mirat d’aclarir-les i rectificar.
També hi ha reaccions que creuen que aquesta rectificació no surt de dins seu, sinó que aquestes disculpes són de cara a la galeria. Però, deixant de banda de si aquestes disculpes han estat imposades institucionalment o realment les ha sentit ell així i s’ha adonat de l’error, no deixa de ser una rectificació. Una rectificació que, malauradament, encara hi ha molta gent que no faria. Tothom ha dit en algun moment coses que no volia dir així, amb la diferència que Xavi tenia càmeres i micròfons davant. L’altra qüestió és si quan ens ha passat això, hem rectificat. Rectificar hauria de ser fàcil i aquest cas hauria d’utilitzar-se cap a bé, hauria de servir per donar visibilitat a aquestes rectificacions, per veure que revisar-se no és greu i que rectificar hauria de ser fàcil.
