Xavi Hernández ja ha complert mig any a la banqueta del Barça, però el Barça de Xavi encara no el coneixem. D’aquí a deu anys segurament tindrem una visió completa de l’equip que el tècnic blaugrana té al cap des d’abans de tornar al Camp Nou, la identitat futbolística, el nivell competitiu que haurà assolit i la dimensió històrica que tindrà. A hores d’ara, només en sabem el relat, les intencions i les dificultats que hi ha per avançar degut a la precària situació del club. Xavi va arribar el mes de gener passat, a mitja temporada, amb la planificació feta, una plantilla desequilibrada, unes mancances evidents, unes dinàmiques d’equip arrelades i difícils de canviar sobre la marxa i una pressió del calendari que obliga a prioritzar la preparació dels partits i la recuperació posterior en detriment del treball de camp que permet crear una cosa nova.

Aquest és justament el valor afegit que té per a Xavi aquesta pretemporada, les dues primeres setmanes de treball a Barcelona i sobretot les dues de gira pels Estats Units ja amb internacionals i nous fitxatges i la setmana del Gamper prèvia a l’inici de Lliga el 13 d’agost contra el Rayo al Camp Nou. És el moment de Xavi, l’oportunitat de marcar la seva petjada a l’equip, de definir amb quina tripulació s’embarca en aquest viatge, quines són les prioritats del grup i quin serà el seu discurs en cada partit que disputi al llarg de la temporada. És el moment de seduir jugadors, de convertir-los en motor del projecte, de crear les dinàmiques que acabaran aixecant el llistó de la competitivitat, de crear una unitat de grup i de definir el rol en el qual cada jugador creixerà i farà créixer l’equip.

El Barça necessita millorar molt, governar els partits, consolidar el sistema defensiu, marcar més gols, ser més regular, més agressiu i inconformista, més contundent, però la base per avançar es cuina aquests dies als Estats Units i alhora als despatxos. Perquè no era el mateix una davantera amb Ferran, Aubameyang, Ansu Fati, Memphis i Braithwaite, que la que ja es forma amb Lewandowski, Raphinha, Dembele, Aubameyang, Ansu Fati i Ferran Torres. No és el mateix un mig del camp governat per De Jong i Busquets, que un que prescindeixi de l’holandès i ho aposti tot al talent emergent de Pedri, Gavi, Nico o Pablo Torre. I per descomptat, no és el mateix una defensa amb Dest, Alba i ningú més a les bandes, que una amb Azpilicueta i Marcos Alonso aportant competència i ritme, o un centre amb Piqué, Eric i Araujo que un que hi sumi la solvència contrastada de Christensen o Koundé. Per tant, molta feina feta, però molta per fer encara i un compte enrere que no acaba el 13 d’agost (inici de Lliga) sinó l’1 de setembre (final de mercat).



Més notícies

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa