El Barça està en plena travessia pel desert des de fa tres anys. Problemes de plantilla profunds i problemes econòmics des de fa un parell d’anys fan que faci temps que està debilitat; que la set de victòria faci veure miratges on hi ha només dunes i que l’esgotament porti a dubtar del rumb, de les forces i de pràcticament tot. El club, l’entorn i l’afició van començar la temporada sabent que no hi havia equip per competir al nivell del Barça, sabent que la temporada era de transició i sabent que la prioritat era posar les bases per a créixer de nou i esperar que la reconstrucció econòmica permeti invertir en una plantilla amb altres virtuts a banda de la presència de bastants jugadors amb més futur que present. Perquè això és el que el Barça necessita ara per deixar enrere el desert i emergir de nou com un equip de referència a Europa. I no obstant totes aquestes certeses, l’eliminació europea i la confirmació d’una Lliga inabastable han caigut com una bomba de fragmentació, que ho amenaça tot, del lideratge de Xavi Hernández a la banqueta al calat del projecte, passant per la continuïtat de Frenkie de Jong.

El migcampista neerlandès era un jugador exemplar, feliç, intransferible i clau al pròxim dream team del Barça, però si fem cas del que s’escriu i s’explica aquests dies, resultaria que està emprenyat com una mona, fins al punt de passar de l’equip i encarar-se amb l’entrenador, i que ja és clar candidat al traspàs de l’estiu que permetria Joan Laporta fitxar algú que intimidi les defenses rivals. Més enllà del xou que envolta el Barça i de l’apagada de tot l’equip després d’atrapar el segon lloc a la Lliga i caure a Europa, el cert és que De Jong continua sent el migcampista marca Ajax, dotat per combinar, per dividir, per trencar línies, per passar la pilota amb un 90% d’encert, per iniciar la jugada i arribar a l’àrea; un jugador idoni per al take the ball, pass the ball, idoni per al Barça que tenen al cap Xavi i la immensa majoria de culers. Per això té mercat, per això el Bayern de Nagelsmann i el Manchester United de Ten Haag estarien disposats a pagar una pasta per endur-se’l i justament per tot això el Barça no l’hauria de deixar escapar, com un dia va renunciar a tenir Modric o Kroos, per posar exemples.

Als que no veuen un crac, un jugador capaç de marcar diferències, un tipus que pot liderar el mig del camp en no gaire temps i que, en canvi, només veuen el color dels 70 o 80 milions que se’n podrien cobrar, els faria algunes reflexions. La primera, que si el Barça se’l ven, quedaria un mig del camp amb un veterà de 35 anys (Sergio Busquets), un cadell per fer de 18 (Gavi), un altre per explotar de 19 (Nico) i un projecte de crac de 20 (Pedri), però cap futbolista amb l’autoritat, les taules, la jerarquia i el zenit físic i futbolístic que arriba normalment entre els 24 i els 29 anys. La segona, que renovar Sergi Roberto, fitxar Frank Kessié i deixar anar De Jong, és perdre nivell i a més no té cap sentit quan el que vols és construir el Barça de Xavi. La tercera és que Frenkie porta al Barça tres anys i ja ha tingut cinc tècnics diferents, cosa que no ajuda ningú, però menys a algú que ha d’assumir galons i lideratge. I, finalment, recordin que Xavi Hernández va debutar amb 17, va ser habitual amb 19 i titular amb 21, però no va ser fins als 24 que va fer un salt futbolístic i mental amb Rijkaard i no vam veure el líder que ho va guanyar tot i va pujar al podi de la Pilota d’or fins als 28, just després que molts apostessin pel traspàs perquè no hi sabien veure el jugador diferencial, determinant i patrimonial que ha passat a la història del club.



Més notícies

Nou comentari

Comparteix