Les decisions són com les finals, n’hi ha que en la primera mitja hora ja estan preses i n’hi ha que necessiten la pròrroga i els penals. La continuïtat de Ronald Koeman a la banqueta del Barça no ha estat una decisió senzilla per a Joan Laporta i la seva junta, perquè els pros i els contres empataven. Ja saben, Koeman és l’heroi de Wembley, ha treballat amb tot en contra, ha fet mèrits perquè no el facin fora i té contracte en vigor, però el decebedor final de temporada ha deixat pòsit i dubtes, el canvi era més llaminer i, òbviament, un president nou té dret a triar a quin entrenador confia el seu projecte. Al final, davant un got prou ple o massa buit, la clau la te el wait and see. Però mentre esperem a veure si la realitat supera les especulacions, hi ha unes quantes raons objectives per pensar que el segon any de Koeman serà diferent i, probablement, bastant millor que el primer.
1. Llanero solitario
Koeman va arribar a un Barça en descomposició esportiva i institucional, sense projecte, ni possibilitat de fitxar cap reforç i havent d’assumir les funcions d’entrenador, de director esportiu, de portaveu i de referent únic del club de cara a l’aficionat. Un any després, el club és un altre, amb el lideratge i el foc nou de Laporta, amb les prioritats i els objectius marcats pel nou projecte i amb l’exigència i el suport de la nova estructura esportiva. Pel que fa al club, és el dia i la nit.
2. Pla de supervivència
El punt de partida era el 2-8 de Lisboa, un equip vell i acabat, la moral al subsol, una regeneració pendent i només un grapat de joves per començar-la. Ningú esperava títols, ni emoció i així i tot n’hi ha hagut. Queda molt per fer, però una part del camí s’ha fet, una base d’equip més jove, jugadors que han fet un pas endavant, més fam, un rumb fixat i la il·lusió d’un nou cicle que comença. El vestidor també ha canviat.
3. Confirmat
Laporta i el seu equip no van fitxar Koeman, se’l van trobar, i això genera un tipus de relació marcada per la distància, l’escepticisme i un cert grau d’interinitat. Ara Laporta i Koeman no són dos estranys, han definit objectius compartits i el president ha decidit fer seu el tècnic, quan hauria pogut no fer-ho. La relació és nova, més fluida i per força més positiva.
4. Més recursos
L’any passat a l’equip li sobraven anys, li faltava classe mitjana i més fons d’armari, però van marxar Suarez, Rakitic i Vidal i només es va poder fitxar Dest (20 anys); també es van incorporar Pedri (17), Trincao (20); Ansu Fati (18) i Araujo (21) van pujar del filial, i Pjanic (29) va arribar de l’intercanvi amb Arthur. Ara, han fitxat Eric Garcia, Kun Agüero i Emmerson, Memphis Depay està a punt de fer-ho i hi ha gestions per a un o dos jugadors més. Davant i darrere, més nivell, més galons, més alternatives i més efectius per a l’entrenador.
5. Maduresa
L’experiència sempre és un grau, com l’adaptació a la màxima categoria i a l’exigència del Barça, però a més la majoria dels joves que han sostingut l’equip aquesta temporada -Dest, Araujo, Pedri, Mingueza (21) i Illaix (18), però també De Jong (24) i Dembele (24)- estan en creixement com a futbolistes i seria normal que pugessin el seu nivell. Ells són la millor inversió de Koeman i del Barça els últims deu mesos.
6. La síndrome burofax
Messi no ha dit que es queda; tampoc que se’n va. L’arribada d’un Kun optimista amb la decisió del seu amic i la sintonia del crac amb Laporta conviden a pensar que renovarà. El que és segur és que el Barça no començarà la temporada amb el seu millor jugador emprenyat, deprimit, incapaç de liderar l’equip, ni de marcar les diferències com només Messi pot fer. Si es queda, serà sense dubte una gran diferència respecte a l’estiu passat.
7. Vaques sagrades
Sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà, però aquest any seran menys i menys intocables que mai. El 2-8 ja va marcar un abans i un després, però el desenllaç de l’última Lliga va deixar clar que cal completar la regeneració iniciada per Koeman. Alguns hauran de fer un pas al costat i perdre protagonisme.
8. Factor Camp Nou
Deia Guardiola que Koeman es mereix un any a la banqueta amb el Camp Nou ple i es pot afegir que el barcelonisme també es mereix l’oportunitat de demostrar la seva il·lusió pel nou equip que s’està formant, d’acompanyar els joves que treuen cap i d’ajudar l’entrenador que l’està forjant, que a més és un mite del club. Aquesta suma, sense dubte, beneficiarà l’equip i el farà més fort.
