El racisme és una tara i la hipocresia també. La primera s’ha de combatre i la segona s’ha de denunciar. No n’hi ha prou amb condemnar els insults racistes a Vinicius per part d’uns aficionats del València, cal perseguir-los i castigar-los. Amb determinació, sense escuts ni banderes, des de tots els estaments, sense fissures, amb constància, però també amb rigor, sense demagògia, ni oportunisme. De veritat. Els insults a Vinicius no només són reprovables, són repugnants, són intolerables i són delictius. Però no només ho són els insults a la joia de la corona del Reial Madrid. Ho són tots, portin la samarreta que portin. Perquè tots són la mateixa tara i tots delaten la mateixa immundícia, la mateixa inhumanitat.
No vam veure la fiscalia entrar d’ofici a investigar i castigar els insults racistes que una manada de seguidors li va dedicar a Iñaki Williams o quan a Dani Alves li van llançar un plàtan des de la grada o quan a Wilfred l’engegaven a recollir cotó o quan a Eto’o li feien el mico o quan… Tampoc es va muntar la mateixa processó mediàtica per denunciar-ho i exigir penitència al personal, ni vam sentir com ara tant polític demanant tolerància zero. Tampoc hem vist el Reial Madrid fer comunicats ni posant denúncies quan els seus seguidors han vomitat catalanofòbia en cada visita del Barça, ni tampoc fa uns dies quan van dedicar càntics homòfobs a Pep Guardiola. Aquell dia Vinicius no va penjar cap vídeo-denúncia com ha fet ara. No deu ser el seu problema.
I no obstant és el mateix odi. El codi penal parla de “…raza, origen nacional o étnico, lenguaje, color, religión, sexo, edad, discapacidad, orientación sexual…”. No és més greu un “puto negre de merda” que un “puto catalufo de mierda” -en versió original- o un “puto maricon de merda” o un “puto moro de merda”. No hi ha més motiu per actuar en un cas que en els altres. Vinicius és clarament una víctima, però no pots remoure cel i terra per salvar el soldat Vinicius i no fer-ho per la resta. Si es volgués fer net de veritat, ni la fiscalia, ni la Federació, ni LaLiga, ni la Moncloa, ni Lula, ni Carlo Ancelotti no aixecarien el dit ara perquè els interessa, l’haurien de tenir aixecat cada dia de cada dia per tot i per tots. Sense escuts, ni banderes, ni demagògia, ni oportunisme.
El filòsof diria “no hase falta desir nada más“, però es tornaria a equivocar. Perquè per entendre aquest cas és del tot imprescindible dir tot l’anterior, però també és convenient fer una reflexió complementària. El calvari de Vinicius és pel fet de ser negre? Que potser és més negre que Tchuaméni, Camavinga, Rodrygo, Alaba o Mendy, que porten la mateixa samarreta? És per ser negre que en cada partit té conflictes amb jugadors i aficionats rivals? És per la raça que s’ha de menjar l’àrbitre tan sovint? És per això que se l’ha de protegir més i castigar menys?
