El futbol poques vegades suscita unanimitats, com els canvis, per això era previsible que la celebració d’un partit de Lliga als Estats Units provoqués soroll. El que sorprèn és tant sidral, escarafalls i hipocresia en una reacció que ha interpel·lat des dels futbolistes fins al govern de l’Estat, passant per clubs, RFEF, AFE, LaLiga, la UEFA i la FIFA, sense descartar que també Donald Trump tingui alguna cosa a dir-hi d’aquí al 20 de desembre, la data triada per al Vila-real-Barça al Hard Rock Stadium de Miami.
Cadascú és amo i esclau de les seves paraules, però a aquestes alçades de la pel·lícula del futbol no és seriós escandalitzar-se per això. Jugar aquest partit (o un altre) als Estats Units és tan normal com jugar una Supercopa d’Espanya amb quatre equips i a Jeddah (Aràbia Saudita), com disputar un Mundial a Qatar o com inventar-se una Lliga de Nacions o un Mundial de Clubs amb 32 participants i un munt de partits més al calendari. Té exactament la mateixa lògica que jugar partits amb menys de 72 hores de descans perquè així ho diuen les televisions, pagar desenes de milions d’euros per tenir i per retenir un futbolista o inventar-se samarretes del Barça de tots els colors, a quadres o amb ziga-zagues, com la que estrenarà en la pròxima Supercopa.
Si no ens posem les mans al cap per fer negocis amb països com Qatar, Aràbia, la Xina o el Congo, o perquè la llei obligui un futbolista a jugar amb la selecció espanyola encara que no vulgui o perquè el VAR pugui xiular un penal que ha descartat l’àrbitre de camp a tres metres de la jugada i els que l’han vist repetit per la tele, no treu cap a res fer-ho perquè LaLiga vulgui expandir la marca i vendre el seu producte en el mercat més potent del món, traslladant-hi un partit.
De Jong no diu cap mentida quan afirma que el Vila-real-Barça de Miami és pitjor pel jugador, pel calendari, per l’equitat de la competició i que només s’entén en termes de marc i de recompensa econòmica. Però si ell o qui sigui, accepta sense dir ni piu cobrar el que li paguen per posar el seu talent al servei d’aquest muntatge, tampoc pot esperar que ningú li faci punyeter cas quan posa aquestes objeccions. El futbol ja fa temps que té més de producte que d’esport i si algun dia es vol posar fre a aquesta deriva, cosa poc probable, hauran de pagar les costes entre tots.
