En els darrers anys s’ha reiterat, i no sense raó, que el Barça ha tingut una postura institucional tèbia envers la situació política catalana i la repressió empresa per l’Estat espanyol contra els seus ciutadans, molts d’ells, socis del club. La manca d’acció i certes decisions impròpies d’una entitat que representa Catalunya al món -com la de disputar el partit del dia 1 d’octubre a porta tancada- ha estigmatitzat una junta directiva que ha perdut certes simpaties entre els seus socis més demòcrates, sobretot entre els partidaris de la sobirania catalana.
Ara bé, la repressió directa contra els socis i afeccionats culers ha fet obrir els ulls a una directiva que, fins fa ben poc, havia preferit mantenir-se al marge dels conflictes. Defensar la llibertat d’expressió i el dret a decidir del país era el mínim exigible, i en aquell punt s’hi havia mantingut Bartomeu, intentant evitar un enfrontament directe amb les institucions espanyoles, les autoritats policials, la Reial Federació Espanyola de Futbol o el president de LaLiga, Javier Tebas, a qui la gran majoria de clubs -incloent-hi el Barça- van decidir mantenir en el càrrec en una votació celebrada el 13 de febrer.
L’acció concreta de la policia espanyola en la final de la Copa del Rei del Wanda Metropolitano ha capgirat la situació. El club ja no calla. Bartomeu ha fet un pas endavant i la directiva ha assumit que l’entitat ha de ser més contundent. Sense cap por. Obrir la boca per expressar allò que vol sentir la massa social culer i catalana. Davant el Senat, Bartomeu s’ha alliberat dels complexes i s’ha desempallegat de les intimidacions de Madrid. Ha criticat l’Estat espanyol, ha tingut valentia per relacionar -de manera subtil- la repressió actual amb el franquisme i ha deixat clar que el Barça reconeix l’existència de presos polítics.
Però no hi ha hagut només paraules. En els darrers dies, el club ha decidit llançar-se a l’acció directa. Si la delegació del govern espanyol a Madrid no respon a la carta en la qual es demanen explicacions per l’actuació policial durant la Copa del Rei, la solució no és abaixar el cap i claudicar. Si el president del Comitè de Competició de la RFEF menysprea i insulta els catalans per votar en el referèndum de l’1 d’octubre, el Barça no s’ha de quedar de braços plegats. Si s’expulsen socis d’un estadi a Galícia per cridar “llibertat”, l’entitat culer ha de reaccionar.
Per fi, el club ha fet un pas endavant. Ha acudit a la justícia per resoldre el cas de la Copa del Rei, ha demanat la dimissió immediata del president del Comitè de Competició i s’ha posat a disposició dels socis afectats en el cas de Riazor. Aquesta setmana, de pas, ha guanyat la batalla definitiva amb la UEFA per l’exhibició d’estelades. El Barça arriba tard -val més tard que mai-, però ha fet passes per recuperar el lloc que la història li exigeix. I és necessari agrair-ho. Ara, cal defensar la posició i no fer cap més pas enrere.
