Aquesta aturada de seleccions és l’últim peatge abans de poder disfrutar dels partits decisius, les emocions i els títols de la temporada. El Barça hi arriba bé. L’equip és fiable, regular, potent, versàtil, ambiciós i el seu rendiment li ha donat per tenir la Lliga al sac, una plaça a la final de Copa i ser un dels vuit equips que encara opten a guanyar la Lliga de Campions. Ernesto Valverde ha fet una bona feina acabi com acabi; només falta saber on acaba posant el llistó. El del seu equip i el del projecte que lidera des de fa nou mesos. Després de l’esplendor de l’era Guardiola, el Barça ha perdut jerarquia a la Champions. Les seves expectatives de títol han mort als quarts de final en tres de les quatre últimes edicions. Aquesta serà, sense dubte, una de les vares per mesurar aquesta nova etapa. Per això l’eliminatòria que l’enfrontarà a la Roma en les dues pròximes setmanes és tan rellevant. I no només pel resultat final. El Barça no va superar la Juventus l’any passat, ni l’Atletico l’anterior perquè li va faltar potencial, consistència, ritme. El doble duel amb els italians -i en cas de victòria qui vingui després- serà interessant també per comprovar fins a quin punt ha crescut l’equip en capacitat de demolició de l’adversari.
L’aposta de l’entrenador és la fiabilitat del col·lectiu, però la incorporació de Coutinho i Dembélé són una contribució important a la causa de l’alegria ofensiva. El brasiler no juga la Champions, però ajuda a la Lliga i la irrupció del jove davanter francès a l’alineació titular davant el Chelsea al Camp Nou va ser un baló d’oxigen ofensiu per a un Messi vestit d’home orquestra. I també va ser el pas endavant que ja se li començava a reclamar a Valverde en la direcció de tornar a intimidar els rivals. Roma serà una revàlida en aquest sentit per a tots dos, un passet més en el creixement de l’equip. No és el cas d’Iniesta. Ell ho té tot demostrat i tampoc pot créixer més. Difícilment deixarà un record menys inesborrable en el barcelonisme i en el futbol si no guanya una cinquena Champions abans de plegar veles, però sí que és cert que el seu final d’etapa blaugrana -diuen- a final de temporada mereix ser tan gran com sigui possible, potser tan gran com el que va tenir Xavi quan se’n va anar a Qatar amb un triplet i l’homenatge del Camp Nou a sota el braç. I això, també passa per Roma. Això i es clar la Pilota d’Or que li fa falta (o no) a Leo Messi per justícia numèrica a la ridícula comparació entre un magnífic jugador (Cristiano Ronaldo) i el millor jugador de tots els temps.
