Tot per guanyar

El Barça torna a tenir la Lliga controlada, la final de Copa programada i els quarts de la Champions reservats; guanyar-ho tot o no dependrà de si es capaç de mantenir el nivell a partir d'ara

Hi ha els que diuen que aquest any el Barça «guanyarà el triplet». I hi ha els que diuen que «encara no ha guanyat res». Podrien tenir raó tots dos, però el que millor enllaça les dues percepcions és el comentari de Sergio Busquets minuts després que el Barça s’endugués mitja Lliga del camp del Betis: «Ja veurem com arribem». És exactament així. El futbol té un punt incontrolable. Pots tenir 10 punts d’avantatge a la Lliga, però si queden deu jornades (30 punts), la pots perdre. Pots estar classificat per a la final de Copa, però en 90 minuts si t’equivoques perds. I el mateix es podria dir de cada un dels 7 partits que encara li quedarien al Barça per guanyar la Champions amb rivals com Manchester United, Liverpool, Juventus o Manchester City.

 

Tot i això, de la mateixa manera que amb el 99% de vot escrutat, te’n vas al llit sabent qui guanyarà les eleccions, avui no costa gens afirmar que el Barça guanyarà títols aquesta temporada. Ho insinua que estigui situat immillorablement en les tres competicions; ho pronostica que estigui demostrant un nivell i una regularitat superiors a qualsevol altre equip del futbol espanyol; ho avala que tingui el millor jugador de tots els temps, col·leccionista de títols (33 en tretze anys), de gols (591 només amb el Barça) i d’actuacions imparables com la de diumenge al Benito Villamarín, amb hat-trick i golàs de museu inclosos. Però el que ho certifica virtualment és la capacitat de transformar el propi defecte en virtut. El Barça sabia que el Betis de Quique Setien li podia fer un estrip en un partit obert d’atacs incondicionals, pressions altes i anades i tornades, perquè ja va passar al Camp Nou (3-4) venint també d’un esforç de Champions. I va decidir sacrificar el pla habitual i dissenyar un pla guanyador. El Barça de Valverde necessita temps i peces noves per tendir de nou a l’excel·lència; mentrestant, fa exhibicions de competitivitat com la que en tan sols deu dies li han permès golejar el Betis (1-4) i atrapar mitja Lliga, golejar el Madrid (0-3) i lligar la final de Copa i golejar al Lió (5-1) i emergir entre els vuit millors de la Champions.

 

Falta saber a quina alçada posarà el llistó i aquí tornem al realisme de Busquets, de Piqué, de Messi, de Valverde, de tots els que fa un any, en una situació equivalent, no van poder esquivar la trompada de Roma, que els va eliminar de la Champions i els va aixafar la festa del doblet. L’equip ha treballat per no repetir l’error, però «ja veurem com arribem». Fa la pinta que l’estigma de Roma acompanyarà el Barça fins que torni a guanyar l’orelluda. Però això exigeix anar superant proves. El pròxim test de qualitat es presenta just a la tornada d’aquesta aturada de seleccions amb tres partits en set dies, contra Espanyol, Vila-real i Atlètic de Madrid, abans d’afrontar l’euroduel amb el Manchester United. L’objectiu és sentenciar la Lliga davant l’equip matalasser i alhora no sotmetre el nucli dur de l’equip a una tensió que després pugui pagar davant els anglesos. Si ho aconsegueix, podrà planificar l’assalt al triplet.

Nou comentari