Els tres partits de Sergi Barjuan a la banqueta interina del Barça ja són aigua passada i l’any i mig de Koeman, prehistòria. Ara només existeix el Barça de Xavi. La pilota encara no s’ha posat en marxa, però la figura del nou entrenador, el software futbolístic que porta incorporat i la clarividència i passió del seu discurs el dia de la presentació han injectat una dosi d’optimisme directament a la vena del barcelonisme; l’han convençut que, ara sí, el club va en la bona direcció i fins i tot el conviden a il·lusionar-se amb un fitxatge tan circumstancial i a contracorrent com el de Dani Alves (38 anys). Si, tal com va pregonar Jorge Valdano, el futbol és un estat d’ànim, es diria que el Barça de Xavi ja ha fet el seu primer gol.

Xavi Hernández no va pronunciar el “cordeu-vos el cinturó, ens ho passarem bé” que va resumir la investidura de Pep Guardiola com a entrenador del Barça l’estiu del 2008, però va transmetre la mateixa il·lusió pel repte, el mateix compromís incondicional amb el club, la mateixa exigència amb els jugadors i amb ell mateix i, sobretot, va fer sentir a tothom qui el volgués escoltar que el Barça té un nou líder disposat a posar el llistó a dalt de tot, que la seva arribada és un punt d’inflexió per canviar moltes coses, trencar inèrcies, començar de nou, i que l’únic rumb possible per a aquest vaixell a partir d’ara és l’excel·lència en la feina diària de jugadors, tècnics, metges i preparadors físics; l’excel·lència del futbol que identifica i ha fet famós el club blaugrana, i l’excel·lència dels resultats com a producte de tot l’anterior.

La claredat del full de ruta de Xavi és innegable, però les paraules són més fàcils que els fets i hi ha obstacles objectius que han llastat la feina d’altres abans que ell. Obstacles com ara la inexperiència de tants jugadors joves com té a l’equip, la falta de jugadors que marquin diferències, la falta del gol que aportaven MessiGriezmann Luis Suárez, la complexitat d’una plantilla amb UmtitiCoutinhoBraithwaiteKun Agüero Riqui Puig, l’abundància i persistència de les lesions o la deficitària relació rol/rendiment de jugadors com Alba i Piqué, la urgència dels resultats… L’autoritat futbolística és una de les armes principals de Xavi Hernández per tirar endavant aquesta situació i convèncer joves i no tan joves del què, el com i el per què de l’etapa que comença. Però la palanca que més força donarà al tècnic per canviar del tot la fisonomia, la mentalitat i la forma de treballar del Barça, és el fracàs acumulat els darrers anys i la constatació de la pèrdua de competitivitat, de talent, de mètode i de rumb inspirades per l’antiga direcció del club i assumides pel vestidor.



Nou comentari