Quantcast
A les urnes, culers! – Món Esport

A les urnes, culers!

El Barça necessita les eleccions de diumenge per capgirar el rumb i encetar una etapa de regeneració, de gestió, d’emoció, de recuperació dels valors esportius, socials i institucionals, de transparència i de barcelonisme per sobre, molt per sobre de qualsevol interès particular

Els socis del Barça tenen una oportunitat històrica diumenge per donar el cop de timó que el club reclama agònicament, després una dècada de decadència i del tret al peu que ha suposat el mandat de Josep Maria Bartomeu. L’any 2010, Joan Laporta va deixar com a llegat el millor Barça de la història. El club era un avió. El seu vol majestuós i la seva velocitat de creuer eren l’orgull dels culers i l’enveja del món del futbol. Tot el que ha passat després ha acabat conduint el Barça a estavellar-se en una de les pitjors crisis de la seva història des del punt de vista esportiu, econòmic i institucional. Les eleccions de diumenge són un salvavides comparable a les que el 2003 van rescatar el Barça del trienni negre de Joan Gaspart. L’èxit dels socis llavors va ser encertar-la de ple. Rumb, projecte, talent i lideratge per arrencar el Barça de la mediocritat i els complexos i catapultar-lo a dalt del podi del futbol mundial. Aquest diumenge, la història es repeteix.

A Gaspart el van fer fora els mocadors i a Bartomeu l’han fet fora les 20.000 firmes d’un vot de censura que semblava impossible en temps de pandèmia. La detenció de l’expresident, juntament amb la seva mà dreta, Jaume Masferrer, el CEO del club Òscar Grau i el cap dels serveis jurídics Román Gópez Ponti dilluns a la tarda arran del tèrbol afer del BartoGate és una de les imatges que definiran el seu llegat, juntament amb la condemna al Barça per dos delictes fiscals, el 2-8 de Lisboa, la nòmina més cara, insostenible i poc rendible del futbol mundial i el burofax de Leo Messi. Tot plegat accentua la certesa que el Barça necessita aquestes eleccions per capgirar el rumb i encetar una etapa marcada per la regeneració, la gestió, l’emoció, la recuperació dels valors esportius, socials i institucionals, la transparència i el barcelonisme per sobre, molt per sobre de qualsevol interès particular.

Arribats aquí hi ha tres candidats, dues alternatives i una gran pregunta. Un dels tres aspirants, Toni Freixa, arrossega la insuportable càrrega de ser el continuador de la línia iniciada per Sandro Rosell i continuada per Josep Maria Bartomeu; copartícip en la desconstrucció del model esportiu del Barça de Guardiola, en la criminalització de la junta directiva anterior, en la renúncia al cruyffisme, en la negligent desconnexió de la Masia, en la nefasta associació amb Qatar… Les dues alternatives abanderen la ruptura amb aquest passat i les lideren l’expresident Joan Laporta i l’empresari Víctor Font. I la gran qüestió és qui té la credibilitat dels socis per agafar les regnes d’aquest Barça terrenal i elevar-lo altre cop a l’Olimp de les grans batalles. En el fons, tots sabem que Font és un acte de fe en un món de crues realitats. En el fons, aquests comicis sempre han anat de si Joan Laporta serà capaç de repetir el 2021 el que ja va aconseguir el 2003 en circumstàncies similars. De moment, els fets l’avalen. Falta que l’avalin també les urnes

Nou comentari