Tot va començar el dia que Pep Guardiola no es va sentir prou fort, ni prou recolzat per posar el punt final al seu best-seller i començar a escriure’n una segona part. Malauradament Tito Vilanova no en va tenir l’oportunitat, però tots els que el van seguir a la banqueta del Camp Nou, Tata Martino, Luis Enrique, Ernesto Valverde i Quique Setién, efectivament, van acabar “prenent mal”, perquè no van voler o no van poder fer altra cosa que conformar-se a esprémer la grandesa d’un equip en davallada davant la ceguesa d’uns dirigents porucs, sense model i enganxats al resultadisme.
La cosa va acabar com tots vostès ja saben, amb un Barça enfonsat en la misèria esportiva i en la ruïna econòmica. Ronald Koeman, que tenia una assignatura pendent a la banqueta del Camp Nou, va acudir a l’auxili i aquest va ser el seu primer error, que el va condemnar a un exercici de supervivència permanent enmig d’una revolució tan necessària com immisericorde. Però no va ser l’únic error. Es va equivocar també no dimitint quan Joan Laporta, primer en privat i després davant la plantilla i l’entorn, li va retirar tota l’autoritat que ha de tenir el líder d’un nou projecte; es va equivocar no apostant-ho tot al futur al voltant d’una idea il·lusionant i dels joves talents que ell mateix ha ajudat a fer el salt, i es va equivocar finalment minant la convicció dels jugadors i l’autoestima de l’equip amb el discurs hiperrealista del “es lo que hay”. Però tot això no era coartada per al maltractament, ni per convertir un emblema del club en un ànec de fira, ni per acomiadar-lo amb nocturnitat i al seient d’un avió. Una pena.
Alea jacta est. El barcelonisme està cansat de succedanis i de córrer per no avançar. Per això Xavi Hernàndez apareix com una figura de consens, icona de la Masia, de l’estil Barça i del millor equip de la història, un tipus futbolísticament inequívoc, que podrà posar tres centrals, si convé, sense que se li tirin a la jugular. Un entrenador tan novell com ho era Guardiola, però amb la seva mateixa passió i capacitat per transmetre el que vol. Probablement no cometrà els mateixos errors que Koeman, segurament tindrà el temps i el respecte que reclamava i no va tenir l’holandès. Tant de bo ell sí que tingui els recursos necessaris per completar la regeneració de l’equip, per reparar la seva falta de gol, per reforçar-lo allà on calgui, fins i tot per fer oblidar a l’equip de Messi, que Leo ja no hi és. Sense dubte això és el que necessiten els culers per recuperar la trempera, el Camp Nou per tornar a omplir-se i el Barça per tornar a ser un gran a Europa.
