Quantcast
Les estructures del Barça – Món Esport

Les estructures del Barça

El Barça de Laporta sobre el terreny de joc és el de Bartomeu; Koeman i els joves han regenerat l’equip, però per pujar el nivell falta que la nova estructura esportiva funcioni, comenci a marcar el rumb i li doni a l’equip les eines que no ha tingut fins ara

El Barça de Laporta ja ha començat a marcar distàncies respecte al de Bartomeu a la llotja, a les oficines, en els plans de futur, en les formes, en el foc nou que alimenta… però al terreny de joc és essencialment el mateix. Ronald Koeman, erigit a la força en alma mater de l’interregne, és qui més ha fet per posar distància respecte a l’estat terminal de l’equip al final de la temporada passada. Ni els seus detractors, que en té i molts, li poden negar l’èxit que és ara mateix arribar com a favorit a la final de Copa d’aquest dissabte, ser un ferm candidat a la Lliga tot i la derrota al Clàssic dissabte passat i, sobretot, haver regenerat l’equip i despertat la il·lusió del barcelonisme, però l’absència del club i la falta de recursos li han negat les eines per pujar el llistó del seu futbol.

La feina és bona sense títols i seria quasi un miracle amb títols, però és el mateix Barça que al desembre estava dotze punts per darrere del lideratge i només tres per sobre del descens; el mateix que va ser presa fàcil del Madrid al Camp Nou (1-3), igual que ho va ser de la Juventus (0-3) i del PSG (1-4) a la Champions. És fill de la mateixa planificació deficient, té les mateixes mancances a la plantilla i té un sostre difícil de trencar només amb la injecció de joventut, compromís i saba nova que ha suposat l’entrada de Pedri, Araujo, Dest, Mingueza, Ilaix o Ansu. L’estructura arrossega els punts febles i desequilibris que ja tenia. L’exemple paradigmàtic és l’absència d’un home gol que complementi els 29 gols de Leo Messi, cosa que subratlla el rol quasi anecdòtic d’un davanter top en cost i cartell com és Griezmann. I així podríem seguir amb Dembélé, que juga de 9 malgrat que brilla i aporta més a les bandes; amb Pedri que ha d’assumir un rol imprescindible que no li tocaria als 18 anys; amb Alba que pot cometre errors garrafals com el que va obrir la derrota a Valdebebas, sense que senti la més mínima pressió de la banqueta; amb De Jong, que fa tota la temporada que es multiplica per potenciar ara la defensa, després la sala de màquines i si convé l’arribada a l’àrea… o amb la llista de jugadors que són d’aquest equip, però no hi juguen cap paper significatiu, com ara Pjanic, Junior, Braithwaite, Umtiti o Matheus Fernandes.

Aquestes són les armes que l’entrenador i l’equip no han tingut fins ara i aquesta és ara mateix la tasca més urgent de la nova estructura esportiva del club, que no estarà completa fins que Jordi Cruyff -encara vinculat al Shenzen xinès- pugui firmar com a abanderat del nou cicle culer. Si l’estructura era important per al nivell de l’equip, l’àrea esportiva és clau perquè el Barça torni a ser referència al món del futbol. Laporta ha confiat el nou rumb als coneixements i gestió de Mateu Alemany, al cruyffisme, contactes i experiència de Jordi Cruyff, a la direcció del futbol base d’Alexanko i, si no es desdiu, al timó de Koeman. Són noms importants, però el més important és que funcionin com a equip, que marquin i defensin una línia coherent i que trobin el punt d’equilibri entre la filosofia del club i la seva competitivitat. I el primer pas serà consensuar la planificació de la plantilla i posar fil a l’agulla.

Nou comentari