El Barça està en un moment crític de la seva història, un punt d’inflexió. Enrere queda una pèrdua radical de competitivitat en el terreny esportiu, econòmic i patrimonial, la pèrdua de prestigi de l’entitat i la moció de censura que va motivar el canvi de lideratge i de projecte per al club. Al davant, un únic objectiu, la reconstrucció de tot allò que s’ha perdut durant anys. Un repte ambiciós i costerut, que ha passat i passarà per qüestions com la reestructuració del deute, la redimensió del compte d’explotació, el referèndum de l’Espai Barça, la recuperació dels ingressos, la reducció de la massa salarial, la construcció del nou Camp Nou, però sobretot passa i passarà per la refundació de l’equip, una empresa que ha d’agafar forma i velocitat al llarg del 2022.
Una de les empremtes que Johan Cruyff va deixar al Barça és l’autoestima, la convicció que està capacitat per al màxim i la determinació de no conformar-se amb menys. I amb dos cruyffistes com Laporta a la llotja i Xavi a la banqueta, no calen eufemismes, l’objectiu és el Dream Team 4.0. El mateix Johan Cruyff va construir el primer dream team els anys 90 del segle passat. Frank Rijkaard el va seguir una dècada després amb una versió millorada del mateix model i, sobre aquella base, Pep Guardiola el va portar a la seva màxima expressió coneguda fins ara. D’allò i de la presència de Leo Messi ha viscut el Barça durant bastants anys, fins a extingir-lo. Ara cal començar de nou i Xavi Hernández està cridat a ser l’arquitecte d’aquest nou monument al futbol. Tan de bo.
El tècnic del Barça, peça clau a l’equip de Rijkaard i emblemàtica al de Guardiola, té molt clara la idea futbolística, la identitat; també té el mètode per buscar el màxim rendiment, i té la passió per imaginar una nova peça d’autor. Li falten els recursos per fitxar un Haaland que li permetria pujar el nivell saltant-se algunes pantalles, però té matèria primera. Té la joventut, talent, compromís i ganes de triomfar dels Pedri, Gavi, Nico, Ansu Fati, Abde, Araujo, Eric, Balde, Mingueza, Riqui o Dest, que són la base del futur; compta amb l’experiència dels veterans, Piqué, Busquets, Alba, Sergi Roberto i Alves, i amb la maduresa dels Ter Stegen, De Jong, Dembélé, Memphis, Lenglet. I, sí, ha tingut el suport del club en l’aposta pel fitxatge de l’ex del City, Ferran Torres (55 milions), per reforçar l’atac i el gol de l’equip.
L’arribada del valencià pel seu talent ofensiu, la d’Alves per caràcter, ofici i encaix en el sistema i el retorn de Pedri i Ansu Fati després de llargues lesions donen a Xavi més eines, més potencial i més alternatives. Bones notícies per començar l’any. A partir d’aquí venen setmanes de treballar l’equip, de millorar i convèncer jugadors, d’assimilar l’estil de joc, de madurar, de formar un grup fort i solidari, i de competir, començant per la Supercopa, la Copa, l’Europa League i acabant per la Lliga. Probablement, és tard per guanyar res, però és una temporada clau per pujar el llistó i plantar-se d’aquí a set mesos davant la temporada 22-23 en condicions d’aspirar a tot.
