Marc-André ter Stegen va ser una aposta afinada d’Andoni Zubizarreta, director esportiu del Barça abans que el president Bartomeu el liquidés a ell i al càrrec. L’alemany tenia llavors 22 anys, havia vingut per quedar-se i al dia d’avui ha jugat 422 partits, ha guanyat 6 Lligues, 6 Copes, una Champions, una Supercopa d’Europa i un Mundial de clubs. Han passat onze anys, ara en té 33, i enfila al darrer tram de la seva carrera amb la motivació de jugar per fi el Mundial amb la selecció alemanya, però amb dubtes sobre el seu rendiment després d’una lesió llarga la temporada passada i ara amb una nova lesió a l’esquena. El Barça, en canvi, és un avió a punt d’enlairar-se, batega al ritme frenètic d’un equip jove que respira fam, il·lusió, grup i ganes de créixer i el projecte del club només contempla millorar-lo per seguir pujant graons.
Un dels focus on més clarament pot créixer és el pla b en atac i l’altre és la porteria. El Barça de Flick necessita una porteria més estable i més fiable del que ha tingut aquest últim any; capaç de guanyar partits i eliminatòries. I si una cosa demostra la nova lesió de Ter Stegen, que encara no l’ha deixat entrenar amb l’equip i amenaça amb el quiròfan o una absència perllongada, és que el Barça ha fet el que havia de fer fitxant Joan Garcia. No només perquè és lícit pensar en el relleu de Ter Stegen per una qüestió generacional, sinó perquè a la porteria del Barça hi ha faltat rendiment i seguretat i hi ha sobrat incertesa, i el club estava obligat a intentar que aquesta situació no es repetís.
Alguns pensen que el Barça podria haver estat més delicat amb el capità de l’equip, avisar-lo amb temps que no hi compta. Altres pensen que Ter Stegen podria haver sumat més al grup i als seus companys de porteria en comptes d’anar a la seva al final de la temporada passada. El que sembla una evidència és que els camins del veterà porter alemany i de l’emergent Barça de Flick tendeixen inexorablement a separar-se. Pot ser més o menys fàcil d’acceptar en termes esportius i personals i de resoldre en termes contractuals, però la situació esportiva és clara i el moment d’un i altre també. El Barça no li ha faltat al respecte, ni li ha fet mòbing; només ha creat un escenari nou sumant al projecte el millor porter de la lliga. I, pel motiu que sigui, ningú veu Marc-André acceptant la competència o la suplència sense posar en risc l’harmonia del grup.
