Les últimes setmanes hem tornat a veure les deficiències de l’arbitratge espanyol. Primer, al clàssic, el partit més seguit de l’any amb unes audiències astronòmiques, un compromís igualat que qualsevol detall futbolístic podia decidir. Al final, però, va ser un detall arbitral el que ho va fer. L’àrbitre ja venia assenyalat perquè deien que havia estat membre d’una penya madridista de Benidorm. El seu pare encara ho és. Ell va deixar de ser-ho, imagino que per evitar suspicàcies. La conclusió és que tothom és d’un equip, i això és normal si t’agrada el futbol. Per la trista història del país, els actuals àrbitres són, majoritàriament, fills de seguidors madridistes de la dictadura, període en què l’equip blanc va ser un conjunt guanyador, fos per les causes que fos. En aquest context, si fem un exercici d’empatia, un penal dubtós a favor del teu equip passa a ser penal. I a la inversa, un gol dubtós en contra passa a ser gol invalidat. En aquestes condicions, o ets molt superior o no guanyes.
Aquest dissabte passat, a Vila-real, també hi va haver una decisió polèmica en l’empat del Barça i l’Alabès en forma d’un possible penal no xiulat sobre De Jong. De tant en tant, dubtes si val la pena seguir a un equip al qual ja saps que perjudicaran. Abans de deixar de seguir l’equip de la meva vida, però, m’agradaria que s’apliquessin solucions viables. La que més solucionaria problemes de les dues bandes és que col·legiats d’altres lligues arbitressin la Lliga espanyola. I al revés. A Itàlia deixarien d’enfadar-se pels favors a la Juventus i aquí deixaríem en pau als madridistes. Els errors existirien igual, però es produirien en totes direccions. De diners al futbol per poder-ho aplicar en sobren. Els del VAR, a més, no caldria ni que es desplacessin, farien la feina des del seu país. Oi que la UEFA té cura a les competicions de Champions League o Europa League que un àrbitre francès no arbitri un equip francès? Doncs és exactament el mateix. Pur sentit comú, el menys comú dels sentits.
1 
