Després d’un estiu de turbulències a la secretaria tècnica del FC Barcelona, amb un club que ha perdut auctoritas en el terreny esportiu –segurament, no així en el terreny comercial, tal com radiografia l’última edició de la Football Money League de Deloitte–, el president Josep M. Bartomeu no abandona el seu via crucis particular: a les crítiques de Xavi Hernández, a la posada en escena de la moció de censura d’Agustí Benedito a l’esplanada del Camp Nou, ara s’hi afegeix que Andrés Iniesta –paladí del “model Masia”– ha contestat amb un “no” rotund el suposat encarrilament de la seva renovació. Amb l’actual Junta, tothom s’hi veu en cor.
La institució viu moments complexos i, sobretot, de debilitat institucional. És hora d’assumir responsabilitats i abraçar nous lideratges. Enguany, més que mai caldrà buscar el millor Messi sobre la gespa perquè alegri l’ànima blaugrana –malgrat que també viu un malson amb l’albiceleste–, però als despatxos és necessari que el President (ell sol, sense spindoctors varis que li riguin les gràcies) prengui decisions orgàniques que tornin a reforçar la institució a ulls dels seus competidors. El soft power del Barça –manllevant un terme de les Relacions Internacionals encunyat per Joseph Nye– s’ha de tornar a reconstruir; el FC Barcelona ha de recuperar la seva capacitat d’influència i lideratge a la geopolítica futbolística mundial, gràcies al seu èxit esportiu i comercial.
No obstant, de moment Neymar es mofa del club que l’ha fet brillar a Europa admirant la Torre Eiffel i comptant els gasodòlars qatarians, o el Liverpool es veu capaç de tensar la corda davant d’un Barça agenollat. Desgraciadament, si no hi ha canvis, cada finestra del mercat de fitxatges serà igual; ja ho ha pontificat Mourinho: “El cas Neymar ha canviat el mercat per sempre, i cap a pitjor”. L’última roda de premsa, massa ploramiques, d’Albert Soler està a les antípodes del lideratge institucional que s’hauria de demanar als directius de la institució.
Són necessàries eleccions anticipades? Ni molt menys si el President és capaç de superar la moció i assumir que després cal fer neteja dins de la seva cúpula directiva. Però, l’entorn blaugrana també està mancat de lideratges, amb un Laporta que ha anat erosionant-se a causa de les seves improvisacions i un Benedito convertit amb etern candidat –i qui més qui menys el pot veure com un oportunista–. La temporada no ha començat bé.
