Mentre Ernesto Valverde era presentat al Camp Nou com l’home que haurà d’aconseguir trencar l’hegemonia madridista a Europa –grandíssim el plantejament tàctic de Zidane, a la segona part de la final de la Champions de Cardiff–, l’astre argentí, Leo Messi, viatjava a la Xina per a poder participar a la presentació del parc temàtic que la catalana Mediapro i l’imperi xinès dels mitjans, Phoenix, li dedicaran a pocs quilometres de Xangai. Messi: the show must go on, sigui en el terreny de joc o en el gran mercat de l’entreteniment global.
El Messi Experience Park (MEP) serà un complex de gairebé 50.000 metres quadrats, comptarà amb 20 atraccions i altres entorns enjardinats i d’espais destinats a la pràctica esportiva, amb una data d’obertura estimada pel 2019. Després de l’intent fallit del FC Barcelona de tenir una “ciutat dels socis” a Viladecans, les anades i vingudes del Madrid als Emirats Àrabs –com ja vam analitzar fa un temps en aquest mateix mitjà– i l’obertura de Ferrari Land, es consolida el maridatge entre l’esport i la indústria de l’oci que alguns ja vam preveure a l’inici de segle XXI.
Expliquen els grans gurus que el sistema de mitjans no es pot entendre sense les sinèrgies entre els sectors de la comunicació, la tecnologia i la informàtica. Hi afegiria, certament, un nou actor: la indústria de l’esport. El MEP representa un dels exemples més significatius del què tòtems de la sociologia de l’esport, com els professors David Rowe o Joseph Maguire, han anomenat des de finals del segle XX com a “complex mediàtic i esportiu global”: esport i mitjans, sempre cercant noves complicitats per a generar noves línies de negoci.
Paral·lelament, en aquesta operació s’hi troben dues tendències més que cal destacar. En primer lloc, l’evolució de la museística gràcies a la digitalització, que ha fet de la interactivitat la base de l’experiència i ha portat als grups de comunicació a obrir grans àrees d’activitat en aquest sector. Mediapro n’aportarà tot el seu knowhow al MEP: el suport esdevé secundari quan es cerquen noves experiències per una audiència alfabetitzada digitalment, de consum de productes culturals transmèdia i multipantalla. La torre Comcast al centre de Filadèlfia n’és un exemple, així com també ho podria ser el fabulós memorial de la Batalla de Waterloo, prop de Brussel·les; i, a Catalunya, l’experiència del magic box d’Ullastret i el concorregut Camp Nou Experience.
En segon lloc, la constatació que la Xina serà el gran mercat futbolístic del futur. Quan el Barça va firmar amb Turkish Airlines o Qatar Sports Investment, i els equips anglesos es van regalar a Etihad o Fly Emirates tothom pensava que els petrodòlars acabarien dopant el mercat futbolístic mundial. En part, ha estat així; però la política del govern xinès per a potenciar oficialment el futbol dins del gran gegant asiàtic canvia la geopolítica de l’esport rei. Els diners del Golf competeixen amb el poder de compra dels ciutadans xinesos: el gran mercat xinès que és capaç de canviar, d’un dia per l’altre, les dinàmiques de la globalització.
