Tots els punts són importants, però els nou d’aquesta setmana són els que donaran credibilitat o no al nou projecte de Koeman al capdavant del Barça. Sis ja són al sarró. Tres davant el Vila-real, un equip que juga a futbol i que segons el meu parer és el que millor s’ha reforçat aquest estiu. El Barça va decidir en 45 minuts de bon futbol on vam poder veure un dibuix diferent després de dècades d’utilitzar el 4-3-3. En molt poc de temps, Koeman ha influït molt en l’equip, la intensitat ha augmentat i els jugadors tornen a creure en l’entrenador. La idea, mentrestant, es manté després de moltes dècades. L’equip blaugrana torna a ser protagonista al camp –potser amb menys possessió i amb transicions més ràpides– i manté la pressió alta i la circulació de pilota ràpida.
El doble pivot sorgeix com una solució per aprofitar una plantilla farcida de migcampistes al mateix temps que dona seguretat al darrere mentre ajuda a sortir amb la pilota jugada. El nou dibuix recupera Coutinho per la causa. El brasiler va fer un gran partit aquest dijous, quan el Barça va aconseguir tres punts més davant el Celta d’Òscar Garcia Junyent, criat al Barça de la mà de Johan Cruyff. Van ser tres punts guanyats gràcies a la solidaritat amb què ha aconseguit dotar Koeman l’equip. Amb un menys per expulsió de Lenglet, la resta de companys van compensar la inferioritat numèrica a base d’una entrega a la qual Messi, per cert, s’hi va sumar.
I, per acabar la setmana del nou, el partit de la veritat, el matx que ens dirà si el projecte és bo o no. Sí, perquè el Barça s’enfronta contra un equip que està en forma i que juga un futbol modern. Em refereixo a aquest futbol que va aparèixer en la darrera Champions, on la intensitat, les bandes, la velocitat, el físic i una bona tècnica fan que els equips semblin imparables. El Sevilla compta amb la millor secretaria tècnica del món i si el físic li aguanta i els suplents responen, poden començar a disputar la Lliga als tres de sempre. Davant el Bayern i en els dos partits de competició domèstica que han disputat ho ha demostrat. Aquest és el partit de la setmana, del mes i diria de la temporada si em permeteu l’exageració. Si el Barça està a l’altura, voldrà dir que podrà aspirar a tot, que s’uneix al grup aquest que juga al “nou” futbol (Liverpool, Bayern, Sevilla, City…). Koeman ha canviat la dinàmica amb molt poc de temps, cal veure si aquest canvi va de debò o no. En la setmana dels nou punts ho veurem.
Als despatxos, l’entrenador insisteix a demanar un nou, un davanter que li ompli amb garanties l’1 del 4-2-3-1. Després de l’arribada de Dest la cirereta ha de ser aquest davanter centre. Tot indica que hauria de ser un killer, però Ronald pensa més un perfil com el de Memphis Depay, davanter amb gran xut, molt bon u contra u, nascut com a extrem i que es pot adaptar en diferents posicions compatibles amb la resta de companys del davant. Aquest divendres, segons el president del Lió, finalitza el termini per fitxar-lo. De moment, Koeman està demostrant que sap el que fa. Cal fer-li cas en la recerca de la cirereta del pastís. Si la setmana del nou fem ple amb els dos ‘nous’, podrem començar a lligar-nos els cinturons.
