Quan jo era petit i anava a jugar a la Playstation a casa d’un amic, ell sempre m’acabava traient el comandament perquè jo no tenia aquella consola a casa, no hi sabia jugar gaire bé i ell ho feia molt millor que jo. Probablement no era l’opció més justa, perquè jo m’ho passava bé i volia continuar jugant, però per guanyar les partides era necessari que un altre prengués el control. Doncs bé, de ben segur que Ronald Koeman també té moltes ganes de triomfar al Barça i ser un gran entrenador i guanyar títols i, de la mateixa manera que jo no tenia la Playstation a casa i estava en un clar desavantatge, ell tampoc no té la millor plantilla del món. Tot i això, per guanyar partits, ha quedat demostrat que també haurà de prendre el control alguna altra persona.
La sensació actual en veure jugar el Barça és d’absoluta frustració. Ja sabíem que després de la marxa de Leo Messi -sense un substitut a l’altura- tot plegat seria molt complicat i que a aquest equip no se li podrien demanar grans coses. Ara bé, per molt que no tingui els jugadors desitjats, res no impedeix que Koeman pugui traçar un estil de joc adequat per als seus futbolistes. En comptes d’això, els futbolistes blaugranes es passegen per la gespa com ànimes en pena, sense cap guió a seguir i amb molt poca motivació per buscar la victòria.
Que Ronald Koeman no acaba de tenir una idea gaire clara de què fer amb el seu equip, ho exemplifica perfectament la darrera decisió que va prendre en el partit contra el Granada, que va consistir a treure Gerard Piqué de davanter centre. Aquest recurs, que ja s’havia vist en alguna ocasió però en situacions molt més desesperades i mai durant tota l’estona que el va utilitzar el tècnic neerlandès, respon a una circumstància del partit que tampoc no hauria de ser l’estil del Barça. Koeman va observar que les úniques arribades perilloses del seu equip havien arribat per aire i va intentar posar els seus jugadors més alts i els seus millors rematadors en atac: Luuk de Jong, Ronald Araujo i Gerard Piqué. D’aquesta manera va aconseguir rescatar un gol i un punt, però aquest estil d’equip tan petit, que s’ha de conformar amb un punt contra un rival de la zona baixa, fa molt poc per a un Barça que ara necessita recuperar l’orgull i això s’aconseguirà a través de l’ADN i no de fórmules irreconeixibles.
