La visceralitat del fan que tothom duu a dins apunta a furiosa estupefacció en el cas Araujo, en un esport amb memòria selectiva. Tot just fa un mes i mig, el defensa havia sentit ressonar l’Estadi Lluís Companys amb els crits uruguayo, uruguayo, després de sentenciar el derbi contra el Girona al límit de la botzina. Era un equip força irreconeixible, incapaç d’il·luminar l’allargassada ombra d’Iñigo Martínez, en uns espais de sobte engrandits per l’absència del basc, expert a minimitzar riscos.
Des de fora, sembla incomprensible que a un professional de l’elit el puguin afectar tant les conseqüències d’un error. Tan inadmissibles com les dues decisions preses a Stamford Bridge -la protesta i l’entrada inoportuna a Cucurella-, que s’afegeixen a l’expulsió contra el PSG que encarrilaria l’eliminació europea el 2024, o la passivitat mostrada en el tercer gol de l’Inter en les semifinals del curs anterior. Massa rocs en una motxilla omplerta a còpia de pífies pròpies, un bagatge potser imperdonable si no provingués de la Masia.
Només ell sap què li volta pel cap, però el simple fet d’haver reconegut que mentalment no es troba al nivell òptim per jugar, l’honra. Per la franquesa, la valentia i l’excepcionalitat, tres qualitats que, al cantó diametralment oposat de la balança, va exhibir amb audàcia Raphinha el passat gener, respecte a la baixada competitiva i la conveniència que Olmo triés el Barça. Enmig del caos de les inscripcions i els rumors de moció de censura. Aleshores, la guspira va inflamar l’equip, explosiu en la Supercopa, i que incendiaria el Madrid a la Lliga i la Copa.
Iniesta, Bojan, Ricky Rubio… els precedents són prou rellevants per abordar el panorama del primer capità blaugrana amb la màxima prudència i lucidesa. Segons una enquesta de FIFPro, entitat que representa mundialment els futbolistes, un 23% dels jugadors pateix trastorns del son, un 9% té depressió i un 7%, ansietat, unes xifres que augmenten lleugerament un cop retirats.
Si alguns van fer un pas de gegant sortint de l’armari -petjada incompleta per minoritària-, ara d’altres s’atreveixen a incorporar-se del divan i desafien el còctel de soledat, estrès i exigència pròpia dels superhomes, als quals els espectadors hem sublimat erròniament. Si s’ha fet pinya per erradicar el racisme als camps, cal invertir esforços similars en fer visible els problemes de salut mental, sense tabús.
Abans de poder rumiar en corregir situacions tàctiques, i de sotmetre’s a les ordres i esmenes de Flick, Araujo ha de recuperar la confiança en ell mateix, per bastir una muntanya sòlida a partir de valuosos grans de sorra. A la recerca del benefici col·lectiu, però sempre des de la realització personal. Al marge de titulars sensacionalistes, judicis superficials, rumors capciosos a xarxes, o l’acusació d’haver-se fabricat una excusa. Es mereix el temps que necessiti.
