Aquest dimecres el president Laporta va considerar que el Barça no ha estat suficientment respectat per part de qui ha pres decisions sobre el procés electoral de l’entitat. Unes paraules que han generat debat a les xarxes i, en general, a l’opinió pública barcelonista.
Parteixo de la premissa que el Barça és quelcom més que un club esportiu, és una institució, un sentiment, un nexe emocional per milions de persones de Catalunya i d’arreu del món. I, sense desmerèixer cap altra entitat esportiva, social, cultural o econòmica del país, penso que, efectivament, el club es mereix un respecte que s’ha guanyat a pols per la seva història, pel seu significat, per esdevenir un ambaixador mundial de Catalunya i per ser una referència en la dinàmica esportiva internacional. Aquest respecte no l’hem vist, malauradament, en el transcurs de la gestió de les eleccions a la presidència de l’entitat per part d’alguns dels principals agents implicats a decidir el dia i el format del procés electoral més important de la història recent de l’entitat. No ha estat a l’alçada institucional ni la Comissió Gestora, poc àgil a l’hora de prendre segons quines decisions, ni han entès o no han volgut entendre la dimensió social del Barça algunes altes instàncies del Govern de Catalunya.
Els socis i sòcies del Barça volen un president i una Junta Electoral que redreci la complicada situació del club després de mesos de desgovern. Tothom ha estat conscient que la situació epidèmica ha complicat el procés electoral, però una immensa majoria creu que no s’ha estat prou diligent o prou proactiu a l’hora de cercar mesures per fer possible haver votat abans del 7 de març i amb garanties. Des d’habilitar més seus electorals o coordinant centres de votació amb el teixit territorial penyístic o defensant el dret dels socis a moure’s pel territori amb el certificat d’auto-responsabilitat tal i com podrà fer qualsevol ciutadà per assistir a actes electorals als comicis del 14 de febrer.
En tot cas, el 7 de març –de fet des del 15 de febrer en el cas del vot per correu– el barcelonisme ha de respondre de la millor manera a la cursa d’obstacles que s’haurà superat per poder emetre el vot. I la resposta és una gran participació per enfortir el més que un club, perquè ningú posi en dubte mai que el Barça és propietat dels seus associats i associades, per dir que la institució no es rendeix mai i perquè el Barça continuï sent un motor d’optimisme col·lectiu.
