La nova Champions League va néixer amb algunes tares. La primera, i més obvia, que afegeix dos o fins i tot quatre partits més a un calendari lesiu per als futbolistes i per a l’espectacle. La segona, i més dubtosa, que passa de 32 a 36 participants, augmentant el risc de baixar el nivell de competició i pujar el de partits escombraries. I la tercera, i més escabrosa, que és el pla de la UEFA per mantenir el control monopolístic sobre la competició internacional de clubs per excel·lència davant la persistent amenaça de la Superlliga europea. Dos mesos i mig després, s’ha d’admetre que la creu també té una cara, ja que els canvis han millorat la tensió competitiva, l’interès i l’espectacle, que no és poca cosa.
Només cal fer un cop d’ull a la classificació de 36 per comprovar que després de cinc jornades, res és el que semblava; cap dels quatre favorits (Madrid, Manchester City, Bayern de Munic i PSG) està entre els vuit primers, en zona d’accés directe als vuitens de final; els que manen són els outsiders (Liverpool, Inter, Barça, Arsenal o Borussia Dortmund) i darrere impressionen una sèrie de convidats sorpresa (Atalanta, Mònaco, Bayer Leverkusen, Aston Villa, Sporting, Brest o Lille), que passen per davant dels il·lustres campions de les últimes edicions, com el Bayern de Kompany (13è), el City de Guardiola (17è), el Madrid d’Ancelotti (24è) o el PSG de Luis Enrique, que és 25è en zona d’eliminació. A falta de tres partits, la setmana promet emocions fortes amb un Madrid que se la juga a Bèrgam (Atalanta), un City que no ho tindrà fàcil a Torí (Juve), un PSG a l’UCI a Salzburg i tres duels d’alçada a Dortmund (Borussia-Barça), Leverkusen (Bayer-Inter) i Londres (Arsenal-Mònaco).
El nou format ha sumat al·licients. La classificació única n’és un, perquè multiplica el nombre d’implicats i de possibles desenllaços fins a una última jornada d’infart el 29 de gener amb 18 partits simultanis, a diferència dels antics grups amb 4 equips i molta menys incertesa. La fórmula de desempat, primant els gols marcats i les victòries sumades estimula el joc ofensiu i penalitza l’especulació. I l’enfrontament amb 8 equips diferents i almenys 2 de primer nivell també és més interessant i atractiu que els compartiments estancs amb rivals repetits. La fórmula lliga premia el to alt i la regularitat dels equips, redueix l’impacte negatiu dels accidents i el que està per veure és si premia prou els 8 primers (classificats directes) respecte als 16 següents, que hauran de passar per un play-off extra al febrer per continuar endavant.
