Leo Messi és el millor jugador de tots els temps i, amb ell estirant el carro a la gespa, el Barça de Guardiola es va convertir en un dels millors equips en la història del futbol, si no el millor. Això ho sap tothom menys Florentino Pérez i els seus corifeus. No és discutible qui ha estat Messi, com ha tombat en sèrie rivals i partits, que feliç ha fet al barcelonisme i que encertat serà que algun dia la seva estàtua presideixi l’esplanada del nou Spotify Camp Nou al costat de l’efígie de Johan Cruyff i de Ladislau Kubala. Però els culers també saben com de dura s’ha fet la decadència del Barça de Messi. I, per molt que ho neguin alguns, en el fons també saben que l’adeu forçat del 10 aquell agost de 2021 era condició sine qua non perquè naixés el Barça de Flick, Lamine Yamal, Raphinha, Pedri, Cubarsí, Fermín, Eric i companyia. Cap d’ells seria el futbolista que és ara si Messi hagués continuat marcant la línia de l’equip i del projecte.
Les coses no van sempre com a un li agradaria que anessin; per això Messi està vivint una merescudíssima prejubilació daurada a Miami, sense pressió, envoltat d’amics i més que profitosa econòmicament. Algun dia tornarà perquè el Barça és casa seva. Ell ho verbalitza i ho demostra cada vegada que pot; l’última, visitant i fotografiant-se en privat al Camp Nou com ho van fer la majoria dels 45.000 culers que hi van anar dissabte passat en el retorn de l’equip a l’estadi dos anys i mig després. L’anecdòtica presència de l’argentí, però, ha posat a tota màquina la factoria de ficció que envolta aquest club. Que si és una jugada electoral contra Laporta i a favor de Font; que si seria bo que Messi tornés per la porta gran al mercat d’hivern per tancar el cercle i retirar-se al Barça; que si l’argentí hauria de fer la sacada d’honor de l’estrena del Camp Nou abans del Barça-Athletic…
Al final, les coses són bastant més senzilles que tot aquest laberint de fílies, fòbies i interessos. La sacada d’honor i l’homenatge emocional van ser del soci del Barça, representat pel soci més antic en condicions de baixar a la gespa ni que fos en cadira de rodes (Juan Canela Salamero, 96 anys, soci número 6). Les eleccions de la pròxima primavera cal esperar que se celebrin pensant molt en el club i molt poc en la relació personal entre Joan Laporta i el clan Messi. I aquest hivern, el Barça continuarà tenint memòria històrica, però sobretot continuarà mirant endavant i apostant per la nova era, per l’Spotify Camp Nou i pel Barça de Flick i Lamine.
