Ahir a la nit pensava escriure sobre Piqué. Em té mosca l’obsessió cavernària per fer-li un marcatge a l’home. Em molesta que tot el que fa es mesuri amb un regle que marca centímetres d’espanyolisme, a veure qui la té més rojigualda. Que si va al tennis. Que si va al futbol. Que si el van convidar a Wembley i no hi va anar tot i que hi va anar… A Piqué li deneguen la presumpció de llibertat, tot i estar lesionat. Deuen preferir Nacho, que només s’assembla a Piqué en la barba frondosa. El central del Madrid va aprofitar el Mannequin Challenge -una moda de merda que ens inunda el twitter- per escriure “Viva España” a la pisarra tàctica de Lopetegi. Com a jugador, Nacho no arriba a la sola de bota de Piqué. Com a patriota, sembla que la té més grossa. I allà, això és el que compta.
Doncs això, que pensava escriure de Piqué però no vaig caure en un detall: ahir a la nit jugava Messi. Tant se val on. Tant se val amb quina samarreta. Jugava Messi. I em vaig quedar a la ràdio. I vaig veure l’Argentina-Colòmbia. Sencer. Una falta a l’escaire per apagar les crítiques després de la desfeta al Brasil. Un arc milimètric, de delineant, del seu peu esquerre al cap de Pratto. Una recuperació orgullosa al minut 84 i un gol de regal per Di María. Marca’l tu, Fideo. Tot i això i més. Molt més. Quin solo! Sense adonar-me’n, un somriure a la comissura dels llavis. Messi em feia feliç. Quina sort ser-ne contemporani.
S’ha escrit tot sobre Messi però ell ens obliga a reescriure-ho. Hem escurat el diccionari per trobar la millor manera de descriure’l. La més exacta. La més imaginativa. La més sentida. Hem gastat el comodí de les hipèrboles. I el de les metàfores. Ja no sabem com explicar-lo sense repetir-nos. Messi ens desborda. Passen els anys i de l’excel·lència en fa rutina. Com verbalitzar tant talent? En altres paraules: com estar a l’alçada narrativa de la seva obra infinita? Concloc que Messi no es pot explicar. S’ha de veure.
Messi juga. Messi fa jugar. Messi marca. Messi assisteix. Messi és art. Messi és plaer. Messi emociona. Messi és un brindis. Messi és futbol. Messi és el que no havíem vist mai. Messi és que ja hem vist. Messi és el que encara no hem vist. Messi és el subjecte. Messi és l’inici i el final. Messi ho és tot. Messi. Sempre Messi.
