El Barça femení té un clar objectiu: repetir la gesta aconseguida la temporada passada, és a dir, ni més ni menys que guanyar la Lliga, la Copa i la Champions. Gairebé res. És la conseqüència de ser el millor en tot, que s’espera de tu que ho segueixis essent. Tot i que la pressió podria semblar colossal per a qualsevol terrenal, les de Jonatan Giráldez segueixen sortint al camp amb la frescor i llibertat d’aquell qui juga amb els seus amics per passar-ho bé i seguir aprenent. Aquest cap de setmana, les blaugranes han demostrat, una vegada més, la seva fam insaciable guanyant 5-0 davant el Granadilla canari en el primer partit de la lliga Iberdrola al Johan Cruyff. A grans trets, es pot parlar d’un equip molt coral, amb una contundent preparació física que fa eco del bon treball de pretemporada, un futbol vistós i unes genialitats individuals que assenyalen aquelles jugadores que són diferencials pel conjunt.
El nou tècnic -però alhora continuador de la filosofia ‘Lluis Cortés‘- va apostar per l’habitual Paños a la porteria, que tot i tenir poca feina es va mostrar sòlida entre els tres pals i inclús es va atrevir a sortir 20 metres de l’àrea per controlar pilotes amb el pit. La línia defensiva té una nova estrella: Irene Paredes, excapitana del París Saint Germain. La futbolista basca va compartir missió amb la indiscutible Mapi León -sinònim de solidesa- i amb Melanie i Torrejón, que van donar molta sortida des de darrere. El mig del camp es va convertir una vegada més en escenari de la màgia futbolística d’Aitana Bonmatí i Alexia Putellas, acompanyades per Patri Guijarro. Bonmatí, MVP de la final de la champions passada, va deixar clar qui és el cervell d’aquest Barça, ja que a part de tenir diverses ocasions clares, va fer l’assistència del primer gol a Bruna Vilamala. Putellas va fer el tercer gol arribant tranquil·lament des de segona línia, fent aixecar el públic del Johan entre crits de “MVP”, referent al premi de la Champions que ha rebut recentment la del Mollet del Vallès. A davant, Bruna Vilamala va enviar la pilota al fons de la xarxa per partida doble firmant així una clara declaració d’intencions de guanyar-se la titularitat al primer equip.
Els canvis també van ser positius. Claudia Pina, després d’una temporada al Sevilla, va marcar el cinquè gol i Oshoala també va tenir diverses oportunitats, tot i que se la va notar lleugerament dèbil amb la cama esquerra. Una cosa està clara, no serà una temporada fàcil, ja que les expectatives són altíssimes i altres equips femenins, com ara el Madrid, s’estan reforçant amb bones jugadores. Això sí, les tricampiones segueixen amb les mateixes ganes, il·lusió i treball que l’inici de l’anterior temporada. És qüestió de deixar córrer el temps per veure si és possible igualar la gesta passada.
