No hi ha novetat en la carta que el Reial Madrid ha adreçat a la Reial Federació Espanyola de Futbol, al Consell Superior d’Esports i a tots els àrbitres, acusant el sistema arbitral d’actuar intencionadament contra el club blanc més enllà de l’error humà i denunciant “manipulació i adulteració” de la competició. És el mateix que fa Real Madrid TV quan adverteix l’àrbitre del pròxim partit alhora que esbudella el de l’anterior amb imatges i criteris que falsegen la realitat. O el mateix que fa Florentino Pérez quan agafa pel braç el president de la RFEF i l’insta a “arreglar” el tema, perquè el Madrid “ha perdut molts títols“ per culpa dels arbitratges. Es tracta, en definitiva, d’utilitzar una posició social i mediàtica dominant per imposar un relat i moure les autoritats que governen el futbol espanyol en la direcció correcta; es tracta d’extorquir els àrbitres mentre no pugui controlar l’organització; es tracta de cridar a l’ordre amb un tothom qui pugui fer, que faci, que va des de la branca esportiva del govern fins a l’àrbitre del pròxim partit, passant pels directius de la RFEF, els jutges dels comitès disciplinaris i els agents a l’estructura de la LaLiga.
La famosa carta no pretén una solució global del problema arbitral i no hi aporta res. Si fos així, hauria de reconèixer que els àrbitres, efectivament, s’equivoquen massa però en totes direccions, que els equips petits són els més perjudicats i que el Madrid és, de llarg, el més beneficiat. Òbviament, Florentino Pérez -que no signa la carta, però la dicta- no vol perdre aquesta posició favorable, només vol millorar-la. Com? Posant en crisi tot el sistema i els qui el dirigeixen, Luis Medina Cantalejo (president del Comitè Tècnic d’Àrbitres) i Carlos Clos Gómez (responsable del VAR), per propiciar el canvi que li permeti controlar allò que encara se li escapa, que no és molt. La presència del Madrid en el cas Negreira -que algun dia morirà d’inanició- forma part del mateix quadre, reforçant l’estratègia trumpista d’imposar un relat fake, però molt potent i favorable al negoci. Com ha fet també l’aparell madridista, desacreditant la Pilota d’Or perquè les votacions no van coronar Vinicius Jr.
Aclarit això, les acusacions del Reial Madrid fan riure. Quina premeditació en contra del club blanc hi ha quan els àrbitres li han xiulat 10 penals a favor i 0 en contra (4-3 al Barça i 2-2 a l’Atlètic). O quan l’àrbitre perdona expulsions clares a Camavinga i Vinicius contra el Barça, a Endrick per agredir un jugador de l’Alabès o a Vinicius per aplaudir l’àrbitre, riure-se’n o dir-li de tot. Actua el sistema contra el Madrid quan l’àrbitre que expulsa Vini per una agressió omet a l’acta que el joc estava aturat (agreujant) o que van haver d’aturar Vinicius perquè es llançava contra ell? O quan els jutges de competició liquiden tot l’afer amb la mínima sanció (2 partits)? Perjudica el Madrid no rebre càstig pels insults racistes contra Lamine Yamal al Santiago Bernabéu? De quina adulteració de la competició es parla si al seu gran rival, el Barça, el sistema el tracta bastant pitjor? Per exemple negant-li penals molt clars a Dani Olmo (Rayo Vallecano), a Pau Cubarsí i Pau Víctor (Las Palmas) o a Kounde (Getafe); o anul·lant un gol legal de Lewandowski (Reial Societat); o ignorant les caçades d’expulsió a Lamine (Vila-real); o validant un gol en contra malgrat una trepitjada prèvia (Osasuna) i anul·lant-ne un a favor pel mateix motiu (Rayo); o sancionant Hansi Flick amb 2 partits per un gest innocu (Betis). La llista és llarga i la sabem tots. Però Florentino, pel bé del negoci, la voldria encara més llarga.
