No fa tant el mes d’agost era per als equips de futbol temps de reclusió, de fitxatges, de bolos i d’estrena davant l’afició. Ara, el Barça començarà l’agost amb el Gamper i l’acabarà vetllant l’estrena a la Lliga de Campions amb la Supercopa i dues jornades de Lliga a les esquenes. Toca posar-s’hi ben d’hora, ben d’hora, ben d’hora per instal·lar actualitzacions, configurar programari i aconseguir la maquinària imparable que arribi allà on no va arribar el curs passat. Hi ha tota una llista de desitjos en aquest sentit. Coses que haurien de passar perquè el Barça sigui realment millor que fa un any i redueixi el seu marge de fracàs a la Champions, sense dubte l’inconfessable objectiu de la temporada.
La primera tasca pendent d’Ernesto Valverde haurà de ser encaixar Griezman. Encaixar-lo en un grup humà amb vida pròpia i decebut pel numeret i la plantada del jugador francès l’estiu passat, i encaixar-lo en un equip amb els territoris molt marcats. Ningú li discuteix el talent per marcar i assistir, la seva lectura i visió de joc, la qualitat per combinar al primer toc o el caràcter guanyador, però el millor Griezman habita al jardí de Messi i Suárez, amics i residents des de fa cinc anys a l’onze de gal·la. Valverde haurà de tenir un pla i bo, perquè Griezman és l’aposta, són 120 milions i una fitxa top. No pot ser un experiment.
La segona gran qüestió és assimilar el talent desbordant de Frenkie de Jong -l’altre gran fitxatge- fonamentalment perquè l’equip tingui més futbol al mig del camp. Això vol dir més velocitat de pilota, més criteri per moure-la, més capacitat per dividir i superar la pressió dels rivals i més control del joc. Virtuts que es troben a faltar fa temps a l’equip, que alimenten l’estil Barça i que aprofundeixen la correcció de rumb que va ser fa un any el fitxatge del brasiler Arthur. A partir d’aquí, veurem com, amb quina dosi i en quina posició (pivot o interior) utilitza Valverde aquest talent, veurem com el combina amb Busquets, Arthur, Aleñà, Sergi Roberto i Vidal, veurem si Rakitic continua conservant el “seu” lloc o ha de fer un pas al costat, fins i tot acceptar un traspàs. El que és segur és que si el Barça vol ser més fort amb la pilota que l’any passat, el seu migcamp ha de ser més protagonista i menys instrumental.
La llista de desitjos és àmplia. Potser sorprèn en un equip que ha guanyat 4 de les últimes 5 lligues, però quadra amb un que ja s’ha acostumat a fallar estrepitosament a la Champions. I passa per l’esclat de Dembele, l’únic davanter de banda, l’únic que ajunta velocitat, regat, profunditat i gol, l’únic que te menys de 25 anys i quasi tot per guanyar; passa per rehabilitar Umtiti i tenir un centre de la defensa fort, fiable i amb recursos per tota la temporada; passa perquè la banda dreta deixi de ser el forat negre de l’atac, per a tranquil·litat dels rivals; passa perquè Jordi Alba no hagi de competir amb si mateix per ser titular, ni dosificar-se massa per aguantar tota la temporada.
No obstant, si haguéssim de triar una tercera gran qüestió a ventilar per l’entrenador i només per l’entrenador, es podria resumir amb quatre paraules: menys aristocràcia, més competència. A l’equip li han faltat cames en moments clau, li ha faltat capacitat de pressió a camp contrari, mobilitat, desmarcades en profunditat i li ha sobrat conformisme quan ha perdut possessió o govern de partit. L’equip pot millorar amb pilota, però també ha de ser millor quan la perd. I això no va de fitxar múscul, sinó de regenerar el moll de l’os de l’equip. Valverde confia cegament en mitja dotzena de jugadors que han guanyat molt o tot, però passen de la trentena i juguen sí o sí sempre que hi ha alguna cosa important en joc. I la regeneració només pot venir dels que també són bons, però ho tenen tot per guanyar.
