Joan Laporta ha presentat aquesta setmana els resultats del famós Forensic, que durant mesos ha analitzat la gestió de Josep Maria Bartomeu per determinar si, a més d’haver estat una gestió catastròfica i clarament lesiva per al Barça, hi havia indicis sòlids que s’hi hagués comès algun delicte. És una pèssima notícia, per a Bartomeu, per al seu equip i sobretot per al barcelonisme, però la impunitat seria encara pitjor.

Judicialitzar el Barça mai ha estat, ni ho serà mai, una bona idea. Els culers no es fan culers perquè gaudeixin amb investigacions, interrogatoris i sentències; ni ho són perquè els agradi veure el seu club despullat o rebregat a les sales de justícia. Tampoc està el Barça per resoldre les manies o desavinences entre socis o juntes directives; ni està per perseguir els errors de gestió dels dirigents en un cercle viciós infinit, per grans que siguin els errors. Però tampoc pot permetre que ningú, dirigent, executiu, empleat o aconseguidor de torn, pugui pensar que es pot gestionar el club amb irresponsabilitat, que se’l pot dessagnar sense miraments, que es pot posar en risc el projecte col·lectiu del barcelonisme, fins i tot que s’hi poden cometre delictes, sense que això tingui conseqüències.

De què serveix generar 1.000 milions d’ingressos si no tens diners per fitxar Griezmann (120 milions) i t’has d’endeutar amb els bancs (80 milions), pagant un sobrecost de 16,6 milions en despeses financeres? És acceptable que les despeses de gestió del club creixin un 56% i els costos financers es multipliquin per sis, com va passar després de la marxa de Neymar al PSG? Es pot permetre que es paguin preus molt per sobre de mercat a determinats proveïdors del club? És tolerable que el Barça encarregui i pagui generosament campanyes a favor d’uns culers i en contra d’altres o contra els seus jugadors? Pagar preventivament milió i mig d’euros a una entitat veïna per unes molèsties que no s’han produït és gestió o és suborn? Tothom sap que pagar 40 milions per fitxar Malcom és un mal negoci, però pagar-li a l’agent el 33% de comissió en comptes del 5-10% que és habitual no és, com a mínim, una administració deslleial dels recursos del club? Només són alguns exemples.

Si no es pot jugar al Barça sense compromís amb la samarreta, amb el club i amb l’afició, tampoc es pot conduir la nau sense estimar el club en cada decisió, sense prioritzar el seu interès per sobre de qualsevol altra o sense protegir-lo escrupolosament de pràctiques il·legals. I és difícil no veure menyspreu d’aquests valors en el mandat de Bartomeu.



Més notícies

Nou comentari

Comparteix