El Bet365 Stadium és una meravella del futbol anglès. Amb prop de 30.000 espectadors no té prou capacitat per ser considerat un estadi de categoria 4 per la UEFA, però esdevé una joia on poder veure un bon partit de la Premier League: amb el plugim anglès de fons i la banda sonora persistent que hi posa l’afició. L’exblaugrana Bojan se’l coneix bé, igualment com ha passejat pels entorns industrials d’una ciutat, Stoke-on-Trent, que s’erigeix eclèctica prop del gran Manchester on el United i el City monopolitzen tota la cultura esportiva de la zona. Els aficionats culers recordaran Stoke perquè ha acollit al de Linyola, fins que ha aterrat a Mainz, Muniesa o Afellay; perquè l’ex-davanter blaugrana Mark Hughes n’ha ocupat la banqueta o, potser, per les gambades d’Stanley Matthews per una de les bandes del Camp Nou els afortunats que encara van poder-lo veure enfundat a la samarreta blanca-i-vermella.
Sir Stanley Matthews és una llegenda a Stoke-on-Trent. Ha estat el professional del futbol anglès que més anys ha estat en actiu (1932-1965), el primer guanyador de la pilota d’or (1956), l’únic que ha rebut el títol de Sir mentre encara marcava i un exemple de fair play: mai va ser expulsat en més dels 700 partits oficials de lliga que va disputar. A Stoke, la història fa equilibris amb la modernitat. Per una banda, la necessitat d’incrementar ingressos per part del club ha fet que la casa d’apostes Bet365 –també propietària de l’entitat– firmés a l’abril de 2016 un acord de naming pel camp durant sis anys. “Per ser competitius ham de buscar formes de generar nous ingressos permanentment”, va afirmar el CEO Tony Scholes a The Guardian. Per altra banda, però, la majoria d’aficionats que s’acosten a l’estadi han d’aproximar-s’hi recorrent l’Stanley Matthews Way. Temps pel record, tribut permanent a la llegenda. A la botiga, entre les samarretes embrutades pel logotip de la casa d’apostes propietària del club encara s’hi pot trobar una minimalista i senzilla rèplica de la que lluïa l’extrem anglès a mitjans dels anys seixanta: un tresor només pels més romàntics. Però hi és!
Stanley Matthews va visitar el Camp Nou una dècada abans que l’holandès volador aterrés a la ciutat comtal: Johan Cruyff és, pels culers, el què el Sir anglès representa pels potters. Mites i herois. “Amb tu vam aprendre a somiar” és un eslògan que resumeix perfectament el què el Flaco va donar al barcelonisme: sobre el terreny de joc, va crear un equip guanyador; en l’imaginari de tots, va trencar les barreres de franquisme i va aproximar el club a la realitat democràtica. (Petit homenatge a Agustí Montal entre alabances al forjador del Dream Team).
Malgrat haver estat un home de blancs i negres, d’amics i enemics, d’ismes, la història ha acabat posant-lo al seu lloc: un entorn especial al Museu, l’estàtua al nou Camp Nou i l’estadi de la ciutat esportiva amb el seu nom posen en valor el llegat de Cruyff. El situen dins una història col·lectiva, el recordarem en la globalitat i l’entronitzen com a pare del model formatiu. Només queda que l’Ajuntament faci el pas i no especuli en donar-li l’espai que es mereix a la ciutat, fora de les instal·lacions del club. Encara que a títol pòstum, el míster té la medalla d’or al mèrit esportiu de la ciutat, un reconeixement que hauria d’evitar que passessin cinc anys perquè l’avinguda Arístides Mallol fos renombrada com a avinguda Johan Cruyff. L’Ajuntament té l’obligació de preservar el llegat de la ciutat en totes les seves facetes: també l’esportiva. I, la figura de Cruyff esdevé un símbol per Barcelona: en la modernitat, és segurament la figura que primer va internacionalitzar aquella insignificant marca Barça dels noranta. I, gràcies al seu llegat el club ha aconseguit esdevenir esportivament el gran ambaixador de la ciutat. Avui, més que la Barcelona olímpica. Que no ho oblidin mai: el Museu i el Camp Nou són dos dels grans actius turístics de la ciutat, per no dir els majors, i el club aporta un 1,5% del PIB de la capital. Senyora Colau, senyor Pisarello, facin els deures.
