El Barça com a club gran té més recursos que altres, més pressupost que altres, més capacitat de reforçar-se que altres i normalment està més a prop dels títols que altres. És un statu quo. I això fa que al club, als seus dirigents i a tot l’entorn els costi assumir la precarietat i la impotència, dos trets característics per sempre més del Barça post Bartomeu. Koeman ho va explicar abruptament amb el famós “es lo que hay”, Xavi ha estat menys explícit per dir exactament el mateix i Guardiola ha completat la santíssima trinitat avisant que “la situació és la que és” i que caldrà tenir paciència. Sempre hi ha l’opció de cremar-los a tots, també al santcristo gros per aquest missatge tan resignat i poc il·lusionant. O bé podem assimilar-ho, finalment, i preparar-nos per remar durant algun temps.

I no serà un temps curt, perquè abans de reactivar el cercle virtuós, Joan Laporta haurà de pair una herència enverinada i trencar el cercle viciós en el qual ha enfonsat al club la gestió de Bartomeu. Una espiral definida, en primer lloc, per una nòmina esportiva (560 milions d’euros), molt per sobre del preu de mercat i del rendiment, que quasi duplica la de clubs com el Bayern o el Madrid i que frena la sortida de jugadors sobrevalorats. En segon lloc, pel passiu acumulat després d’anys gastant sense mesura ni full de ruta, situant el club en una posició de fair play negatiu que impedeix inscriure nous jugadors, si abans no en marxen d’altres o es generen nous ingressos per valor d’entre 500 i 800 milions. I, en tercer lloc, per la impossibilitat de regenerar a curt termini una plantilla de nivell top europeu i, per tant, de posar de nou en funcionament el cercle virtuós.

Laporta necessita eliminar passiu, necessita generar ingressos extraordinaris venent actius d’explotació del club i necessita convertir el Camp Nou en la font d’ingressos que altres ja tenen a ple rendiment per poder tornar a situar el club en condicions de competir per fitxatges com el de Haaland. Xavi Hernández necessita perdre de vista algunes cares, incorporar reforços estructurals i fitxar un talent de primer nivell que ara mateix no està a l’abast. Els jugadors joves com Pedri, Ansu Fati, Gavi, Eric, Nico o Araujo, convertits per necessitat en la base de l’equip i del nou cicle, necessiten una experiència i recorregut que encara no han tingut i el lideratge d’altres més fets com Ter Stegen, De Jong, Ferran Torres, Aubameyang, Memphis i els que encara haurien d’arribar. I mentre tot això no passa, cal tenir clar que clubs com el Liverpool, el Manchester City, el PSG, el Bayern o el Madrid ja tenen la velocitat de creuer i a més porten uns quants cossos d’avantatge.



Nou comentari

Comparteix