“Ganas de volver a veros”, diu la immensa lona, la ja famosa lona, que ha fet la volta al món i que fou ideada per la precandidatura del president Joan Laporta. I no cal dir que ha generat un ressò descomunal a les xarxes socials amb comentaris de tota mena. Benvingut sigui el debat d’aquesta acció de campanya que un dia va imaginar, tan encertadament, en Lluís Carrasco, el cap de campanya d’Estimem el Barça, la candidatura de Laporta a les eleccions al Barça.

Alguns diran que és provocativa. Altres que ha estat una onada d’optimisme pel barcelonisme, massa acostumat en els darrers temps a viure immens en el derrotisme. I d’altres, senzillament, ho qualifiquen d’un encert marquetinià que s’estudiarà als llibres d’història. I encara hi ha els de sempre, poquets, molt poquets, als quals no els ha agradat, amb arguments tan poc intel·lectuals com que denota madriditis i fins i tot que té un deix polític.

En la meva opinió, el missatge “Ganes de volver a veros” ens ajuda a entendre la manera d’entendre el barcelonisme, i diria que la vida, del president Laporta. És un claim respectuós, primer de tot, per damunt de tot. És una salutació afectuosa als milers d’aficionats i centenars de socis del Barça que viuen o treballen a Madrid. Ser del Barça a Madrid no és fàcil i més en moments complicats com l’actual. Per tant, és un missatge als culers que des de la capital fa mesos que han d’aguantar la brometa de l’aficionat rival, sobretot després de perdre com vam perdre la darrera Lliga amb el Real o del cataclisme de Lisboa contra el Bayern. I és un missatge d’optimisme, d’esperança, de fer-los veure que amb qui té ganes de tornar a veure’ls, és a dir, el president Laporta, tornarem a ser un club respectat, més enllà de la victòria o la derrota. Tornarem a ser institució esportiva, més enllà d’un títol o d’un gol.

I si fos el cas que el missatge també anés adreçat als nostres eterns competidors, el Reial Madrid, diria que des de la capital espanyola s’ha rebut amb una certa simpatia, àdhuc orgull. La lona, situada prop del seu estadi, allà on els vam clavar un 2 a 6 fa 11 anys, fa evident que tractem el Madrid com el nostre gran rival, que li tenim respecte, sí, però no por, no genuflexió. Que tenim ganes de veure’ls i dir-los a la cara que som millors que ells i que quan vulguin podran tornar a aplaudir-nos, com quan Ronaldinho va meravellar Chamartín, com quan Messi va fer allà un dels gols més genials a les semifinals de la Lliga de Campions l’any 2011. És un missatge de club campió a club campió. Per això des de Madrid s’ha entès millor el missatge que alguns opinadors de Barcelona que, suposo que amb tota neutralitat i objectivitat, com sempre, han criticat la lona, la frase i la imatge del president Laporta.

A la vida es pot guanyar o es pot perdre. Al futbol també. Però el més important és fer-ho tot amb elegància, amb valentia, mirant la gent als ulls, anant de cara. Dient a amics i a rivals que sí, que tenim ganes de tornar a veure-us.



Nou comentari