Hi ha fitxatges i fitxatges. Fa un any el Barça va portar Coutinho al gener i amb un sobre cost evident, perquè necessitava desesperadament refer-se de la fugida de Neymar, i aquest hivern ha tirat de rebaixes per portar Murillo i Boateng, perquè necessitava guardaespatlles per a Piqué i Luis Suárez. Són fitxatges d’urgència, no responen a un pla; és acció i reacció. En canvi, la contractació del migcampista de l’Ajax Frenkie De Jong, que arribarà al juliol, és una altra cosa. És la primera resposta inequívoca del club a les prejubilacions de Xavi i Iniesta, el primer intent amb cara i ulls de reprendre el rumb del millor Barça de la història.
Ha passat algun temps. El Barça ha continuat guanyant títols, perquè té Messi, el millor futbolista de tots els temps i una altra icona d’aquell equip, però ha empobrit el seu joc, el seu ideari, el seu mig del camp, que era el que el feia realment únic, diferent de la resta, capaç d’imposar les seves virtuts i alhora de minimitzar les dels rivals. No és casual que el Barça hagi perdut protagonisme al futbol europeu. En tot cas, finalment, s’han pres decisions per corregir el rumb i realimentar el migcamp de cara a la pròxima dècada, com ara fitxar el brasiler Arthur (22), posar en marxa l’ascensor de la Masia amb Carles Aleñà (21) al primer equip i Riqui Puig (19) al filial, i la més significativa, invertir més de 80 milions en un jugador que només té 21 anys, però encaixa en aquest pla.
No és un fitxatge a cegues. A Holanda tenen molt clar que és el millor talent que ha donat el seu futbol en molts anys i Koeman l’ha convertit en fix a la selecció oranje. És un jugador en creixement, però les seves virtuts i potencial són evidents. És un excel·lent passador en curt i llarg amb més del 91% d’encert; juga quasi sempre a un o dos tocs; ho fa amb les dues cames, protegeix molt bé la pilota i controla l’horitzó abans de rebre; trenca línies amb el control orientat, amb la passada, amb l’un contra un i amb la conducció; no desconnecta del joc, té una mitjana de 83 passades per partit (la tercera millor a la Champions), i la seva polivalència li permet jugar de pivot o interior.
Tot això el converteix en un jugador idoni en la filosofia de joc del Barça, un pelotero en el genuí idioma cruyffista, una peça bàsica per generar futbol, per al control del joc, perquè la pilota corri i ho faci amb precisió, per a la sortida de pressió, per imposar el ritme i que no te l’imposin, per defensar també amb la pilota. Una peça, per tant, que reforçarà el pes del col·lectiu i reduirà la dependència de les individualitats. Una peça que, per exemple, contribuirà a evitar els canvis radicals de personalitat i de discurs que té l’equip aquesta temporada, segons si l’entrenador ajunta al mig del camp Busquets i Artur o si hi ajunta Rakitic i Arturo Vidal.
En definitiva, es tracta d’un fitxatge amb valor afegit per al Barça en aquest moment clau de la seva història, des del punt de vista purament esportiu, però també pels factors de club i de projecte que han permès superar la competència ferotge del PSG, el Manchester City i el Bayern. Sense diners hauria estat impossible fitxar De Jong; però només amb diners el Barça no hauria guanyat aquesta partida.
