A les altes instàncies esportives i polítiques de l’Estat espanyol els complauria veure, a tots els estadis catalans de la lliga de futbol professional, una bandera espanyola com l’apareguda al camp d’El Alcoraz d’Osca ara fa quinze dies, en la visita del Reus al seu feu. Una enorme bandera molt similar a la instal·lada a Les Corts en el primer partit del Barça després de la Guerra Civil, el 29 de juny del 1939, en un dels esdeveniments més surrealistes de la història de l’esport català. Un exorcisme per a un club “anti-espanyol” que havia de ser “purificat plenament en les aigües del Jordà del sentiment patriòtic”, segons deien les cròniques de l’època. El Barça havia de tornar a “ser digna d’aquells socis que havien caigut per déu i per la pàtria”, amb la obligació de mantenir la meravellosa imatge del “braç alçat dels socis i simpatitzants del FC Barcelona simbolitzant el jurament d’eterna fidelitat a Espanya i al seu cabdill Franco”.
Al president del Comitè de Competició de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Francisco Rubio, l’entusiasmaria veure en els camps de futbol de Catalunya una depuració com l’executada a l’esport del nostre país després de l’alliberament de les zones rojo-separatistas d’ara fa 78 anys. Aquest home, talment com si es tractés d’èpoques pretèrites -avui recuperades-, ha considerat la senyera exhibida al Municipal de Reus com un motiu “susceptible de violència” i pel qual s’ha d’actuar “amb fermesa”. Una bandera constitucional i legal. El símbol oficial de Catalunya.
L’article 155 també s’està aplicant, sens dubte, des de les institucions esportives. La mobilització estatal per collar Catalunya i les seves entitats congrega totes les instàncies, fins i tot les federacions esportives privades. La mà de Rajoy és ampla i l’ombra del franquisme ben allargada. L’expedient obert al Reus per l’exhibició de la senyera i pels cants d’independència dels seus afeccionats forma part d’aquesta “proporcionalitat” manifestada per les altes esferes de l’Estat. Ho toquen tot. Ho volen “recuperar”. Necessiten veure la Catalunya colonitzada sota el jou de la rojigualda. Ja no poden ni sobreviure a la normalitat. Una senyera els exalta. El cor no els aguanta una simple mostra de suport a les institucions catalanes. Com els carrers, TV3, Catalunya Ràdio, l’ACN, el Govern i el Parlament, els clubs esportius seran sempre nostres!
