Cal felicitar novament la iniciativa dels promotors del vot de censura promogut contra la junta del president Bartomeu. És un èxit coral del barcelonisme que s’hagi aconseguit recollir les signatures necessàries que ens han de conduir cap a una nova etapa curulla d’esperança i d’il·lusions renovades.
Crec que davant la massiva recollida de voluntats dels socis i sòcies del Barça, Bartomeu i els seus haurien de dimitir per estalviar-se la celebració del referèndum sobre la seva gestió. Em sembla que les prop de vint mil signatures són una prova ben real del poc suport popular que té la junta actual, un rebuig que seria majoritari, no en tinc cap dubte, si els partits a l’Estadi se celebressin amb públic. Els socis i sòcies han dit prou a una etapa marcada per la incongruència esportiva, econòmica i institucional. Per la repetida cursa d’errors estratègics i, sobretot, pel dany a la imatge del club en massa capítols truculents que ens han allunyat dels valors fundacions del més que un club.
És obvi que el president Bartomeu i el seu consell tenen tot el dret, estatutari, democràtic, a esperar el veredicte de les urnes si finalment se celebra la jornada electoral del vot de censura. Però també és evident que ja ningú atorga cap legitimitat a les decisions que puguin prendre des d’avui si finalment continuen i fins i tot si aconseguissin superar la moció i continuar al càrrec fins al 30 de juny de l’any vinent. No se’ls creu el vestidor, amb els capitans i amb Messi al capdavant; no se’ls creus l’entrenador, no se’ls creu la massa social i la majoria de l’opinió pública –amb l’excepció d’alguns mitjans hipotecats moralment–. No se’ls creuen els treballadors del club. No se’ls creuen les principals marques potencialment esponsoritzadores. No se’ls creu ningú. Ni ells mateixos creuen que han de continuar atesa l’opinió d’un bon grup de directius que no veuen cap sentit en allargar l’agonia. S’ha acabat. Game over.
Ens vendran que en plena pandèmia la celebració del referèndum sobre la seva continuïtat és un perill per la salut pública, però la Generalitat ja ha dit que es pot celebrar sempre i quan es compleixen un seguit de mesures. Ens vendran que una etapa de transició no és bona per la marxa de l’equip. Perdonin? No recorden les paraules de Piqué en acabar el partit d’infaust record a Lisboa on demanava canvis de dalt a baix, o les paraules netes, clares, del millor jugador que haurà tingut mai aquest club? Ens diran que l’entrada d’una nova junta abans de tancar els comptes de l’exercici és una temeritat quan tothom amb sentit comú entendrà que la junta entrant es farà responsable dels comptes des del minut 1 que gestioni el club, però no de legislatures pretèrites. Ens diran que no val la pena avançar eleccions per dos mesos, però resulta que en dos mesos ens juguem la continuïtat de Messi i posar les bases, de manera urgent, del futur esportiu, econòmic i institucional del club en els anys vinents.
El barcelonisme té pressa per il·lusionar-se davant un futur que ha de donar llum a un club en fallida moral, anímica. Cal recuperar un club que fa uns anys va ser l’enveja del món i que des de fa massa temps només va associat al mal rotllo, a l’escàndol i a la vergonya. Tenim 121 anys de raons per demanar que no espatllin res més, per agrair allò que hauran fet bé pel club i també per fiscalitzar, en el temps i les formes adequades, allò i aquell que hagi embrutat l’escut. Tenim molta feina al davant i quan abans es comenci a fer molt millor pel club que porten al cor centenars de milers de persones.
