A començament de la temporada ens va sorprendre (poc) la notícia que el Manchester City es feia amb la propietat del Girona F.C., club, aquest any sí, de Primera. A l’operació ha participat no només el club anglès, sinó també el germà de Pep Guardiola, Pere, potent agent d’esportistes amb la seva empresa Mediabasesports, on és socia MediaPro de l’empresari Jaume Roures i el Grup Xinés Wuhan Double Co. Ltd. (que controla també el Granada F.C.). El repartiment de les accions anava de la següent manera: 44,3% pel City, 44,3% per Guardiola, i el restant 11,4% repartit entre petits accionistes. Recentment el dos accionistes majoritaris han incrementat la seva posició.
La relació entre les entitats va començar en el 2015, en una operació gestionada pel mateix Pere i que va donar la entrada al club a TVSE Futbol, empresa francesa on participen vells directius de Canal Plus França. El Girona entra doncs en el potent City Football Group del qual fan part, a banda del Manchester City, entitats com el Melbourne City FC de la Lliga australiana, el Club Atlético Torque de la Lliga d’Uruguai, el 80% del New York City FC de la MLS, i altres equips internacionals amb acords puntuals. Entrar en aquest univers representa un enorme pas endavant per un club de província i amplia infinitament les possibilitats pel futur. El City és el Club que més ha invertit per construir la seva plantilla, 853 milions de euros, segon l’institut suïs CIES, finançat per la FIFA, amb un valor teòric de traspàs de 1.196 milions i el seu propietari és l’emir Mansour bin Zayed Al-Nahyan de la família que governa els Emirats Arabs Units i Abu Dhabi. Tot això ens ajuda a entendre la importància d’una operació que pot arribar a canviar el panorama, més que esportiu català.
Fins ara, aquell “més” ha estat monopolitzat per l’eslògan “més que un club” del FC Barcelona, a raó de la seva historia i els seus resultats. Tots mirem cap el Camp Nou en els moments de crisi (sense connotació negativa) que creuen la societat catalana. Tots esperem trobar-hi una ajuda, un recolzament, a vegades una solució que darrerament és molt complicat que arribi. L’esport català sempre ha estat molt lligat al catalanisme, ho demostren les recents reaccions a la situació excepcional que vivim per part dels Clubs minoritaris, com el Reus (la famosa senyera gegant) o el Lleida, club al qual la federació va prohibir jugar amb la samarreta de la senyera. Ho demostren també altres esports com, per exemple, la selecció catalana d’esquí muntanya, que ha recentment renunciat a participar al Campionat d’Espanya, però, és obvi, el domini total en aquest àmbit és del Barça.
Ara s’ha d’observar que passarà amb l’entrada en el terreny de joc del Girona F.C. Sí, perquè Girona juga amb factors importants: és una ciutat símbol pel catalanisme, polític i cultural, un lloc a vegades mític, a prop del Paradís, d’Ítaca. D’aquest punt de vista podem dir que la seva àrea de potencial és molt amplia, fins i tot entre els “clients” del Barça. Qui no estima Girona? Quin fan del Barça pot fer mala car per un gol dels blanc-i-vermells? Qui no s’ha alegrat de la victòria en contra del Real Madrid en un dia tant assenyalat com el 26-O? Si poguessin tots donarien suport a una romàntica llista única feta pel Barça i pel Girona on tothom anés de bracet per un mateix camí.
Un fan català de futbol en front el Girona i el Barça arribarà a ser com a un independentista davant Esquerra i la llista de Puigdemont! I hi hem d’afegir l’efecte Pep Guardiola, tant estimat a Catalunya (i a Itàlia) i que, seguint en l’univers Manchester City, podrà contaminar amb la seva imatge, d’alguna manera, la del Club català. Un altre factor important és la seva posició estratègica al costat de França i la Costa Brava, a pocs minuts de TGV des de Barcelona i amb dos aeroports a disposició. Ara mateix, ho reconec, tot pot semblar una fantasia però penseu que també el Manchester City era el germà pobre del United. Pensem en un Girona capaç de fitxar estrelles internacionals, amb un nou estadi, incrementant els ingressos per merchandising i pels drets televisius.
Assistirem doncs a un sacsejament de la Weltanschauung esportiva/emotiva catalana? És aviat per dir-ho però recordeu aquests tres elements: fer part del City Group, un gran potencial turístic i nacional, i l’efecte Guardiola. Amunt Girona!
