La gent normalment valora més les coses quan ja no les té i les troba a faltar. Això, però, no passa amb Leo Messi. També en això és diferent. El Camp Nou se sap privilegiat de tenir el millor de tots els temps, la joia de la corona, una llegenda viva que ha capgirat la història del futbol. Justament per això els culers de tant en tant es torturen preguntant-se, què passarà quan Messi no hi sigui? Són només uns segons de debilitat; després, a seguir disfrutant del petitó i a consolar-se pensant que encara li queden tres o quatre anys bons de futbol. Però la zona de confort del barcelonisme és alhora terreny pantanós per al club, que hauria de tenir la mirada molt més llarga i treballar per minimitzar aquest impacte.
I com fer-ho? L’única solució lògica en un club com el Barça, amb el seu bagatge i el seu capital futbolístic, és reforçar els pilars del seu èxit, la seva idea col·lectiva de joc, la identitat futbolística que el fa únic, la fórmula de treball que el fa fort i buscar el talent que permeti construir la millor versió possible d’aquesta idea. Això vol dir mirar a la Masia i també al mercat i no deixar escapar les peces que poden fer funcionar l’equip amb aquesta idea, però sobretot no deixar escapar aquelles que augmenten el nivell de l’equip i poden fer-lo créixer exponencialment.
En aquest sentit, i per posar exemples, el fitxatge d’Arthur i l’emergència de Riqui Puig (19 anys), han estat una gran notícia. Feia molt temps que el Barça no creixia al mig del camp, en tot cas decreixia. Marxaven un rere l’altre Thiago, Cesc, Xavi i Iniesta i venien -res a veure- Arda, Rakitic, Gomes, Denis o Paulinho. Arthur no és Xavi, però és un punt d’inflexió claríssim i també fa algunes de les coses que només feia Xavi. La qüestió és que no n’hi ha prou amb una bona notícia després d’anys de descapitalització a la zona del camp on el Barça imposa la seva personalitat sobre els rivals. Si a Messi (31) li queden tres anys, quants li poden quedar a ple rendiment a Rakitic (30), a Busquets (30) o a Piqué (31), per parlar de jugadors amb rols importants per a l’estructura de l’equip i la seva forma de jugar?
És aquí on no s’entén la passivitat del Barça davant l’aparició d’algunes d’aquelles peces que no només encaixen clarament en aquest pla de futur immediat, sinó que són de les que permeten pujar el llistó de l’equip. El cas paradigmàtic és el migcampista de l’Ajax Frenkie de Jong, un talent de 21 anys, que no només té l’escola, la personalitat i les qualitats que el fan idoni per interpretar el futbol del Barça, sinó que la immensa majoria d’analistes, tècnics i exjugadors a Holanda l’assenyalen com la perla més valuosa que ha donat el futbol holandès en molt de temps. Els scouters del Barça l’han vist jugar un munt de vegades i la secretaria tècnica del club ha parlat amb el jugador, amb la família i amb l’Ajax del seu fitxatge, però a l’hora de la veritat no ha fet el pas per lligar-lo i ara l’Europa futbolística en va plena i ja és segur que per fitxar-lo el Barça haurà de competir amb PSG, Manchester City, Bayern, Tottenham i Reial Madrid. Una subhasta difícil de guanyar.
