Fa uns dies, en el marc dels esmorzars del Fòrum Europa, el nou CEO del FC Barcelona Òscar Grau va desgranar les bases del pla estratègic de l’entitat. Entre elles, la necessitat del club de cercar permanentment l’excel·lència: l’esportiva i, també, la humana. Certament, per un club com el Barça, tant una com l’altra són imprescindibles si el club vol ser el “més admirat, el més estimat i el més global”.
Malauradament, el focus mediàtic sempre recau sobre l’excel·lència esportiva: el famós estil, o la recent crítica a la pèrdua d’aquest; la capacitat (o no?) de la Masia de treure nous talents, o els resultats del futbol formatiu de l’entitat (sempre emmirallats amb el què fa la Damm o l’Espanyol). Però, des d’una perspectiva més global (ara que el Barça, “més que un club” és una multinacional) caldria remarcar que la cerca de l’excel·lència humana és absolutament imprescindible per entendre l’històric eslògan de l’entitat: més enllà del “catalanisme historicista i commemoratiu” –cito al comunicòleg Joan Manuel Tresserras– que sempre porta implícit, avui el “més que un club” ha de ser un eslògan que també vinculi l’organització amb la indústria del coneixement.
Anem a pams. El Barça és actualment un atractiu essencial per a qualsevol projecte formatiu que tingui l’esport com a referència. Des de les pròpies universitats catalanes, desitjoses totes de posar el logotip de l’entitat als seus programes o tenir accés al big data que genera l’organització, als programes study abroad per a estudiants internacionals: el mercat universitari xinès o nord-americà demana a cor obert estudiar el Barça com a referent en management o màrqueting esportiu. Revistes referents en el sector del futbol, com la famosa Soccer & Society (Routledge), publiquen recurrentment estudis de cas interdisciplinaris basats en el Barça que s’han realitzat a qualsevol part del món. Veurem com evoluciona el projecte FCBUniversitas, però la magnitud de la marca requereix d’un projecte més global que relacioni 360º l’entitat amb el sector educatiu, sobretot universitari i de centres de recerca.
Val a dir que, per a la universitat, el Barça fa temps que és una entitat permeable. I això fins ara no ho ha canviat cap junta directiva: el laportisme o el sandrisme no han afectat de manera considerable, com sí que ho han fet en altres àrees de l’entitat. Però, conscients d’aquesta necessitat de participar fermament a la societat del coneixement, el club no ha de renunciar a ser-ne un dels líders a nivell mundial: explotar de manera multidisciplinària, científica i sistemàticament el knowhow de l’entitat esdevé un actiu essencial per la indústria de coneixement del segle XXI, sobretot per la de casa nostra.
