Diumenge es van escoltar al Wanda Metropolitano insults molt desagradables contra Antoine Griezmann, que va haver de suportar tot tipus d’improperis, entre els quals alguns que li desitjaven la mort. Per desgràcia, aquestes mostres d’intolerància no són noves ni exclusives del Calderón. Hem escoltat manta vegades, arreu, també a casa nostra, també al Camp Nou, massa sovint, i massa habitualment càntics ofensius de caràcter homòfob o racista. Segurament s’obrirà un expedient a l’Atlético de Madrid, segurament algun comitè de disciplina sancionarà els matalassers amb alguna multa econòmica. I fins a la propera vegada.
El problema de fons, que és un problema de mala educació, de mal gust, no se soluciona, només, amb multes i advertiments. Des de les direccions dels clubs s’ha d’evitar, pel bé de l’esport, pel bé de la societat, pel bé de la convivència, pel bé de l’educació als més petits que també van –tot i que menys– als estadis, que els insults a jugadors o àrbitres es perpetuïn com una mala herència dels pitjors anys del radicalisme als estadis de futbol, d’aquells anys del segle XX en els quals s’exhibia simbologia feixista, d’aquells anys de bengales i pots de fum, d’aquells anys d’impunitat institucional quan presidents i directives covardes del futbol espanyol no només no van saber afrontar el problema –amb l’alta excepció, a can Barça, del president Laporta– sinó que tothom sabia que des de la zona noble es promocionaven i subvencionaven certes actituds.
Diumenge, després del partit al Wanda, Guillermo Amor, grandiós jugador de futbol i elegant director de relacions institucionals del Barça, va realitzar la pitjor jugada de la seva vida professional quan en ser preguntat pels càntics contra el francès va dir allò tan patètic de “respectable sempre. El públic té la seva opinió. A vegades et pot agradar més, et pot agradar menys, sobretot en aquest cas per Antoine, però és el que li surt al públic i cal acceptar-ho“. Benvolgut Guillermo: NO. Ni desitjar la mort de ningú en cap estadi és respectable, ni totes les opinions del públic són vàlides per molt que hom hagi comprat una entrada, pagui un abonament o cobreixi tot el pressupost del club. No, Guillermo, no tot el que “li surt al públic” cal acceptar-ho. Cal condemnar-ho, sense fissures, sense matisos, ja sigui la teva afició o la contrària. Tu Guillermo, que vas emmirallar-nos amb un futbol exquisit, que vas ser un bon company al vestidor i referent de tants i tants joves, no pots dir això. Tu no. I menys si a la teva targeta professional hi posa director de relacions institucionals del Futbol Club Barcelona. Ho hauries de saber. Ho hauries d’haver rumiat. Vas tenir tot el partit per pensar una resposta coherent als valors de l’entitat que representes perquè ja sabies que segurament et preguntarien pels insults a Griezmann. Podries haver dit que censurem aquestes actituds, que cal treballar fort per eradicar-les per sempre més, al Calderón, al Camp Nou i a la Xina Popular. I no ho vas fer. I ens va doldre que preferissis la passada fàcil a l’arriscada. I també deuria doldre a Antoine que tu, que ets del seus, no sortissis a defensar-lo com cal.
O treballem tots per acabar amb la violència verbal als camps de futbol o l’invent se’ns pot escapar de les mans. Comptem amb Amor per fer-ho, també.
