Ara que es clou aquest estrany i boirós 2020, l’any que l’epidèmia del virus de merda ens hauria de fer reflexionar una mica més del que ho hem fet fins ara, faig el meu balanç en clau blaugrana.
- El futbol no és un esport per jugar en silenci. Els estadis buits redueixen el futbol en només esport i no en l’espectacle de masses que és. Això repercuteix negativament en tots els equips, és evident, però per clubs com el Barça, que més enllà d’entitats esportives són institucions socials, una mica més.
- Messi és un actiu etern del Barça. Ho ha estat en els darrers setze anys en els quals hem recordat cada dia el seu nom i hi ha de ser per sempre més. No espatllem una de les històries més boniques que ha donat el futbol contemporani. Estic convençut que Messi i el proper president s’entendran i això anirà bé.
- Ernesto Valverde va ser acomiadat després d’haver guanyat dues Lligues consecutives i de deixar l’equip líder camí de la tercera. No recordo un error tan bestial d’ençà el 1992 quan el Madrid va fer fora Antic després de proclamar-se campió d’hivern. Fer fora entrenadors per la pressió mediàtica és de club petit.
- Quique Setién ens va caure bé però no va estar ben acompanyat ni va entendre massa bé el seu rol al vestidor. Sense cap ascendència amb els capitans, a la tercera setmana d’haver arribat ja estava clar quin seria el seu futur.
- La derrota davant el Bayern a Lisboa és dolorosa i encara cou, però més dures van ser les derrotes a les finals de Berna (1961), Sevilla (1986) i Atenes (1994). Va fer mal el resultat, i molt, però és que el rival era molt superior a l’agost. En les tres finals mencionades, en canvi, el Barça tenia millor equip que el contrincant.
- Ronald Koeman és un gran del Barça però encara no ha tingut la gosadia o l’encert, o potser la sort, d’aportar res de nou com a entrenador. A una figura de les seves característiques se li exigeix un plus imaginatiu, genial, que encara no ha arribat.
- Coutinho i Griezmann són dos bons futbolistes. El problema és que no han superat encara la pressió que suposa vestir la samarreta del Barça. Això ha passat a grans jugadors de tota la història. No ho fan malament expressament ni han perdut la virtuositat de jugar a futbol, senzillament els manca desprendre’s de la por al fracàs.
- El futbol femení viu el millor moment de la seva història. És una magnífica notícia, diria que la millor, en clau Barça, del 2020. Són molt bones, molt.
- El futbol base ha de viure una evolució de manera urgent perquè tot i certes inèrcies estan sortint promeses que més d’hora que tard arribaran a dalt. Però cal actualitzar el model Masia, massa estancat al segle XX.
- En un any complicat el Barça pot presumir que és ben viu com a club perquè els socis i les sòcies continuen sent-ne els legítims propietaris. Això es va constatar en la moció de censura contra la junta presidida per Bartomeu.
I tres desigs:
- Que els estadis es tornin a omplir perquè el futbol torni a ser un espectacle coral, compartit i emocionalment viscut.
- Que algú posi criteri en això del VAR o el futbol recuperarà el públic, però perdrà espontaneïtat.
- Que el soci i la sòcia del Barça l’encerti en l’elecció del futur president del Club. Ens hi juguem molt. Jo, ja ho saben, sóc dels d’Estimem el Barça. Penso, honestament, que Joan Laporta és la persona més preparada per assumir el lideratge necessari pels canvis que necessita la institució.
Bon any!
