Demorant la fugida

L’ajornament del vot de censura és una presa de pèl més d’una junta que tot i navegar a la deriva s’aferra a continuar governant el Barça per fer o desfer qüestions que hipotecaran el futur del club

El vicepresident del Barça Jordi Cardoner ha dit a en Jordi Basté, a RAC1, que segurament les jornades de votació de la censura contra el president Bartomeu i la seva junta se celebraran els dies 15 i 16 de novembre, dues setmanes més tard de la data prevista, l’1 i 2. I tot perquè, com tots ja sabíem, des de la Generalitat, en concret des del Departament de Salut, els han indicat que cal ampliar i modificar el dispositiu de seguretat, de mínims, que el Barça va presentar fa uns dies. És una presa de pèl més d’una junta que tot i navegar a la deriva i sense opció de continuïtat, per estatuts, per legitimitat i per sentit històric, s’aferra a continuar governant el club uns dies o unes setmanes més amb la intenció de fer o desfer qüestions que poden hipotecar, encara més, el futur de la institució.

No s’entén com els governants amb els pitjors índexs de popularitat que es recorden des de l’època del president Gaspart pretenen comprometre, encara més, la fallida situació econòmica del Barça amb l’allargament de contractes a jugadors, alguns dels quals, dit sigui de passada, ja haurien d’haver renunciat a la proposta a l’espera del nou president. Tampoc s’entén que no siguin capaços d’explicar, amb el president al capdavant, quin és el compromís real del club amb el grup de banca d’inversió Goldman Sachs o quin és l’estat dels comptes o la situació real de l’Espai Barça. Sembla que el Barça del futur els importa encara menys que l’actual i que tot plegat només respon a interessos personals pel temor a possibles accions de responsabilitats futures que hauran de fiscalitzar, amb la màxima transparència i amb la màxima contundència, la globalitat de la seva gestió.

El gruix de directius i executius que avui volen continuar decidint el futur del club són un perill pel Barça perquè actuen amb pànic per futures responsabilitats civils i perquè avui dia ja saben que el seu paper a la història de l’entitat no serà explicat amb massa simpatia, per ser suaus. Van agafar com a herència el millor Barça de l’era contemporània i el deixaran gairebé sense pell. Sort en tenim, sobretot els propers consocis que hauran de governar i gestionar el desastre, que la força de l’escut i l’enorme capital que aglutina el sentiment globalitzat pel Barça podrà superar, com en altres moments crítics de la més que centenària trajectòria del club, la delicada situació actual.

Aixoplugar-se amb les funestes conseqüències de l’epidèmia provocada pel virus de merda és només una cortina de fum perquè la mala gestió i les males maneres perpetrades per certs personatges maquiavèl·lics omnipresents a les oficines d’Aristides Maillol (per cert, escultor nord-català del qual caldria saber-ne més, per la seva obra i perquè sempre va considerar “Catalunya la meva veritable pàtria”) són molt anteriors a l’existència de la maleïda Covid-19. Bartomeu, el president, i els seus assessors, sempre han trobat una excusa per no fer allò que tocaria fer, sempre han trobat una via d’escapatòria per defugir de les seves responsabilitats. I ho faran fins al darrer moment, a mitjan novembre, si prospera la moció, o al juny, si els socis l’avalen perquè continuï al càrrec. I en aquest cas, com ja he explicat en altres ocasions, set mesos poden ser una eternitat atès que és massa temps per continuar comprometent econòmicament el club, malmetent la imatge nacional i internacional, distanciant-se del vestidor, allunyant-se del soci i aficionat que demana canvis i, en definitiva, posant en perill la institució que caldrà recuperar amb enginy, ètica i talent.

Nou comentari