Quantcast
Tenir-ne ganes – Món Esport

Tenir-ne ganes

L'article d'opinió de Carles Batalla

Mitja hora després que al Camp Nou uns aburgesats cavessin una mica més al pou del ridícul, l’equip de Lluís Cortès sortia a mossegar i enllestia l’àpat en trenta minuts. Per voracitat, recuperació en pressió, ordre i aventura –com diria Borges-, el Barça femení va recuperar el fil deixat per Guardiola el 2012 per a guarnir Göteborg, difús en l’imaginari culer per la final mai assolida de la UEFA del primer any de Rijkaard però sempre present en la figura de Pichi Alonso.

Fa quinze anys un company de feina va assegurar a la redacció d’un diari que “el futbol femení, ni és futbol ni és femení”. Al marge del gag caspós made in Arévalo, el proppassat diumenge la frase va quedar definitivament enterrada gràcies a un projecte que s’ha anat coent amb tanta paciència com recursos. Enguany, ni la intromissió de Florentino han pogut alterar un conjunt massís invicte a la lliga, que per fi ha merescut l’espai principal de les portades de la premsa esportiva.
“Estàvem trucant a la porta i ara l’hem rebentat”, advertia Patri Guijarro després del partit. L’exhibició de Martens a la banda i l’omnipresència d’Alexia eren les fogonades virtuoses d’una orquestra sostinguda per una Aitana Bonmatí reencarnada en Iniesta -pel que fa a protecció de pilota i tria de la decisió correcta en cada moment- i, sobretot, per una Hamraoui imperial que recordava el millor Touré.

No falla mai: ara de tots els racons sortiran els oportunistes que pujaran al tren o diran que ells hi van apostar de bon principi. Lògic. Segurament seran els mateixos que se’n cansin i desapareguin quan vinguin mal dades, però els fonaments hi són. Una altra cosa és que els patrocinadors i els mitjans s’hi arremanguin. Tant de debò no siguin heroïnes efímeres, ni les tractin amb paternalisme o condescendència.

Més enllà que el Barça hagi esdevingut l’únic club del món adjudicar-se una Champions en categoria masculina i femenina, el triomf en terres sueques és una plantofada amb la mà oberta als qui pensen que les seccions són una pèrdua de temps i diners –fan que l’entitat lideri el rànquing de la màxima competició continental sumant els diferents esports-, i eleva al cel un escut que a alguns els pesa massa i d’altres volien canviar no fa gaire (deixant el futur en mans de qui ni ha pagat els seus col·laboradors de campanya electoral…).

Nou comentari