Les pròximes dues setmanes seran clau per al futur del Barça. Després d’una època daurada entre el 2004 i el 2016 que el va situar en la primera línia del futbol mundial, el club fa temps que ha perdut el nord, que està malgastant les energies i que cedeix terreny com no passava des de l’era Gaspart. La dimissió de Bartomeu ha estat un requisit, el reconeixement del problema, però per recuperar el terreny perdut el Barça necessita amb urgència deixar anar llast, optimitzar els seus recursos i retrobar el rumb i això passa per les eleccions del 24 de gener, on els socis hauran de triar nous dirigents.
Hi ha nou aspirants. Alguns no passaran el tall de les 2.257 signatures, però al final la decisió estarà entre dos o tres projectes, els més rupturistes que lideren Joan Laporta i Víctor Font i el més continuista que es disputen Toni Freixa, Emili Rousaud o Xavi Vilajoana. L’enquesta publicada diumenge passat per Mundo Deportivo situa Laporta a la pole position d’aquestes eleccions, molt destacat respecte a la resta d’aspirants en el vot decidit (52%), en la confiança que genera entre els socis (53,6%) i en la valoració com a candidat i/o futur president (7 sobre 10). Té la seva lògica, perquè no només aporta la ruptura que el club necessita i els socis reclamen, sinó també l’experiència d’haver presidit l’entitat (2003-2010) i l’aval dels fets: el millor Barça de la història en el terreny futbolístic, l’enlairament econòmic del club, l’expulsió dels Boixos del Camp Nou, l’aliança amb Unicef o la defensa sense complexes del club i els seus valors. Qui, si no Laporta, podia penjar aquella pancarta a tocar del Santiago Bernabéu.
Però això només és la graella de sortida d’aquesta cursa electoral i aquests pròxims dies Laporta, com la resta de candidats, tindrà l’oportunitat de detallar el seu full de ruta per als pròxims anys. És important, per exemple, que expliquin com es proposen redreçar la crítica situació econòmica del club, perquè amb un deute d’entre 500 i 800 milions d’euros a la motxilla (que pot augmentar amb la pandèmia i la necessària regeneració de la plantilla), una despesa disparada i uns ingressos ara mateix incerts arran de la pandèmia de la Covid-19, caldrà que tinguin un pla A, un pla B i un pla C, si cal, per evitar que arribi el pla S.A., perquè en el món dels magnats, els emirs i els Goldman Sachs, els sentiments i les declaracions de principis són paper mullat. Relacionat amb això, és important saber com pensen gestionar el projecte patrimonial (Espai Barça), una necessitat social i empresarial, que els socis van aprovar en referèndum (72% a favor) aviat farà sis anys, però amb un cost enorme. I, per descomptat, és important explicar amb claredat quin Barça volen construir al terreny de joc, amb quina estructura esportiva, quina filosofia de club, quin paper de la Masia i quins objectius, perquè és més transcendent això que vendre noms propis, siguin reals o inventats.
Joan Laporta té tots els arguments a la mà per convèncer el soci, perquè qualsevol candidat pot presentar un projecte atractiu que marqui distàncies amb l’herència que deixa Josep Maria Bartomeu, però no tots tindran la mateixa credibilitat, sigui pel seu anonimat o ans al contrari per la seva trajectòria en anteriors juntes directives. El que cap d’ells podrà dir és: “Ja ho hem fet, vosaltres ho heu vist i ho heu gaudit, i ara ho tornarem a fer”. Només cal que aprofiti la campanya per explicar com.
