Periodisme és mirar de donar respostes acurades a dubtes raonables. Periodisme és compartir coneixements adquirits amb el pas dels anys. Periodisme és respectar les fonts i saber tractar bé la confidència. Periodisme és cercar el to precís i la coherència del relat. Periodisme és lleialtat amb el codi deontològic. Periodisme és exercir la professió sense apriorismes. Periodisme és respecte pels companys. Periodisme és compartir amb els teus la il·lusió de l’aprenentatge diari. Periodisme és exercir amb dignitat la professió tot i les putades de la vida. Periodisme és no confondre mai el rol de periodista. Periodisme és practicar la dignitat que et permet mirar les persones als ulls.
Per complir tots aquests preceptes d’un decàleg que acabo d’improvisar admiro l’amic periodista Ramon Besa, que el proper 20 de juny serà investit doctor honoris causa de la Universitat de Vic. Quina bona notícia! Segurament el Ramon, home savi, de paraules concretes i clares, transparents i concloents, hagués estat un magnífic pagès al cor del Lluçanès, però afortunadament per tots nosaltres va seguir les passes del periodisme per fer-nos a tots una mica millors. Com ha dit ell mateix en alguna ocasió, “soc periodista per explicar coses que veig i que els altres no veuen”, una afirmació carregada de sinceritat que va molt amb la línia de la visió de la feina d’escriure d’un dels grans del periodisme català, Josep Maria Planes, que definia els periodistes com “una mena de gent que ens dediquem a l’observació del que passa en el món extern i després ho expliquem amb més o menys fidelitat”. En Besa, que ens apropa a la seva fidel visió de la realitat, és ben conscient que l’ofici de periodista és un ofici amenaçat, i encara més si parlem del periodisme esportiu, massa encaminat a l’espectacle, a la frivolitat i a la notícia d’impacte sense contrast, sense reflexió, sense rigor.
Una preocupació que va molt en la línia d’aquell manifest que firmava Joaquim Maria Puyal l’any 2006 quan afirmava que l’ofici estava amenaçat “pels interessos dels poderosos (que tenen periodistes que, de vegades, deixem que ens facin la feina dels periodistes) quan ens furten la condició de seleccionadors i d’avaladors dels continguts”. Besa ha hagut de lluitar massa vegades contra les intencions dels poderosos, però els ha derrotat una i mil vegades amb cada article. És per això que el trobareu sempre, sempre, més a prop de l’ordinador o de la llibreta i més lluny, molt més lluny, del despatx noble o de la llotja. I és per tot plegat que ens agrada i aprenem del Besa. Gràcies, Ramon! Ens veiem el 20 de juny.
