El Barça de Xavi esgota els últims dies de preparació per a l’inici de Lliga el 13 d’agost; també compta els dies que li resten (l’1 de setembre es tanca el mercat de fitxatges) per acabar de reconstruir la plantilla i inscriure tots els jugadors; però el compte enrere que importa de debò és el que ha de retornar el barcelonisme a una primera línia que va abandonar per incompetència més que per deixadesa fa més temps del que es reconeix. Han estat uns quants anys allunyant-se de la ruta, llençant compulsivament els diners sense sentit, cremant entrenadors, malbaratant Messi, enterrant el prestigi i l’autoestima per acabar al fons del pou. Han calgut dues temporades senceres de transició, de supervivència i de mastegar sorra per sortir-ne i començar el camí de retorn a la primera línia.
Joan Laporta va aterrar en un club depauperat, terminal esportivament i econòmicament a l’UCI, però un any i mig després ha col·locat els tres pilars imprescindibles per iniciar aquesta remuntada. El primer era tapar les vies d’aigua que posaven en risc el club i aprofitar la potència del Barça com a generador de recursos amb les ja famoses palanques. El segon, resetejar el model esportiu apostant per un Xavi que té claríssim el rumb, per una estructura tècnica professional i competent amb Mateu Alemany i Jordi Cruyff i per una racionalització de l’escala salarial. I el tercer, afrontar la reconversió d’una plantilla prima, desequilibrada, extraordinàriament cara i messidependent. L’adeu de Leo Messi potser no el desitjava ningú pel que ha significat i significarà per al barcelonisme, però forma part d’aquesta necessària reconversió, com el de Griezman, Coutinho i altres.
A partir d’aquí la feina per donar-li a Xavi una plantilla capaç de tornar a competir amb els millors i de posar de nou en marxa el cercle virtuós no està completa però ha superat totes les expectatives. Els fitxatges de Lewandoski, Raphinha, Christensen, Koundé, Kessié i la continuïtat de Dembelé eleven el Barça a un nivell superior, com ja s’ha pogut apreciar durant la gira pels Estats Units. Amb ells l’equip guanya gol, solvència contrastada, equilibri, alternatives i un dels factors de creixement individual i col·lectiu més importants que hi ha, la competència interna. Al costat dels Ansu Fati, Ferran Torres, De Jong, Pedri, Busquets, Gavi, Nico, Aubameyang, Eric, Araujo, Piqué o Alba, l’atac ha crescut exponencialment, el migcamp continua recuperant pes dins l’equip i el centre de la defensa supera la dependència de Piqué. Xavi té ara les eines i el momentum per construir un grup competitiu. El seu repte és convertir-lo en un grup guanyador.
